Resultats de la cerca

Fill de Faust Baratta i Rossi , alumne de Llotja, estudià amb una beca a París Realitzà treballs d’escultura decorativa en marbre, bronze i vori, i també conreà la joieria Va participar en una exposició organitzada pel Reial Cercle Artístic de Barcelona a Buenos Aires 1910 i en altres exposicions oficials de Belles Arts 1918 És pare del dramaturg Faust Baratta i Ruiz

Membre del Club Natació Barcelona, rebé una beca per a la residència Blume de Madrid 2000-01 i fou campiona absoluta d’Espanya d’hivern en trampolí de tres metres i medalla de bronze en trampolí d’un metre i plataforma de 10 m 2001 El 2002 fou medalla de bronze en les tres especialitats Fou dotze vegades internacional per Espanya i participà en dos grans premis FINA 2001, 2002

Estudià a la Universitat d’Utrecht, i el 1946 anà a Harvard amb una beca per a la recerca Es doctorà a la Universitat de Leiden el 1948 Tornà a Harvard i el 1958 es naturalitzà nord-americà Estudià especialment l’ús dels raigs làser per a la transmissió de la informació El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física juntament amb KM Siegbahn i AL Schawlow

Deixebla d’À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat

Estudià al Conservatori Nacional de Santiago entre el 1899 i el 1908 i amplià els estudis a França i Espanya gràcies a una beca atorgada pel govern xilè De retorn al seu país, fou elegit membre de la Societat Folklòrica i inicià una àmplia trajectòria en diferents institucions musicals iberoamericanes i europees La seva obra musical fou determinada per l’adopció de les tècniques provinents de l’impressionisme combinades amb característiques pròpies de la música autòctona xilena

Membre del Club Natació Granollers, s’especialitzà en proves de velocitat Fou campiona de Catalunya de 50 m lliure 1988 i 100 m lliure 1988, 1989 Fou també campiona d’Espanya de 50 m lliure 1989 Participà en diferents trobades internacionals i el 1988 rebé una beca de l’Associació d’Esports Olímpics ADO per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1990 li fou concedida la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola de Natació

Fill d’un mestre, rebé una beca per a estudiar a l’Acadèmia Militar de Bucarest Installat un quant temps en una petita localitat rural, recollí material sobre la vida dels pagesos, tema constant en les seves novelles Ion 1920, Răscoala ‘La rebellió’, 1932 A Padurea spînzuraţilor ‘El bosc dels penjats’, 1922 presenta un episodi dramàtic de la Primera Guerra Mundial el de la lluita que els transsilvans, portats per les circumstàncies, hagueren de sostenir contra llurs germans romanesos

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano

Formada a l’escola d’atletisme del CA Vilanova, rebé una beca per entrenar-se a la Residència Blume i, posteriorment, al CAR de Sant Cugat, en tots dos centres a les ordres de Luis Lizaso Establí un rècord de Catalunya de llançament de pes 1993, prova en què fou campiona de Catalunya a l’aire lliure 1993, 1994 i en pista coberta 1995 El primer títol l’aconseguí amb el CG l’Hospitalet i els dos següents, amb el FC Barcelona

S’inicià al CP Lliçà d’Amunt l’any 1996 El 2004 es proclamà campiona d’Espanya júnior de 5000 m punts i 10000 m eliminació En aquesta categoria, formà part de la selecció estatal que disputà el Campionat d’Europa 2003 L’any 2005 passà al CP Cobra, amb el qual aconseguí el primer lloc per equips de la primera divisió espanyola aquell mateix any Gaudí d’una beca per a preparar-se al CAR de Sant Cugat del Vallès