Resultats de la cerca

Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Presentà les primeres exposicions a Barcelona i a Madrid els anys 1955 i 1956 El 1957 el govern francès li atorgà una beca per a ampliar els seus estudis a l’École des Beaux Arts de París, i el 1959 una segona beca li permeté estudiar a la Saint Martin’s School of Art de Londres El 1961 guanyà la British Railways Poster Competition Establert des del 1963 definitivament a Barcelona, en una primera etapa la seva obra combinà l’aproximació informalista amb el geometrisme sèrie Portes El 1970 s’…

Estudià a la Universitat d’Utrecht, i el 1946 anà a Harvard amb una beca per a la recerca Es doctorà a la Universitat de Leiden el 1948 Tornà a Harvard i el 1958 es naturalitzà nord-americà Estudià especialment l’ús dels raigs làser per a la transmissió de la informació El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física juntament amb KM Siegbahn i AL Schawlow

Membre del Club Natació Barcelona, rebé una beca per a la residència Blume de Madrid 2000-01 i fou campiona absoluta d’Espanya d’hivern en trampolí de tres metres i medalla de bronze en trampolí d’un metre i plataforma de 10 m 2001 El 2002 fou medalla de bronze en les tres especialitats Fou dotze vegades internacional per Espanya i participà en dos grans premis FINA 2001, 2002

Deixebla d’À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat

Fill d’un mestre, rebé una beca per a estudiar a l’Acadèmia Militar de Bucarest Installat un quant temps en una petita localitat rural, recollí material sobre la vida dels pagesos, tema constant en les seves novelles Ion 1920, Răscoala ‘La rebellió’, 1932 A Padurea spînzuraţilor ‘El bosc dels penjats’, 1922 presenta un episodi dramàtic de la Primera Guerra Mundial el de la lluita que els transsilvans, portats per les circumstàncies, hagueren de sostenir contra llurs germans romanesos

Estudià al Conservatori Nacional de Santiago entre el 1899 i el 1908 i amplià els estudis a França i Espanya gràcies a una beca atorgada pel govern xilè De retorn al seu país, fou elegit membre de la Societat Folklòrica i inicià una àmplia trajectòria en diferents institucions musicals iberoamericanes i europees La seva obra musical fou determinada per l’adopció de les tècniques provinents de l’impressionisme combinades amb característiques pròpies de la música autòctona xilena

Membre del Club Natació Granollers, s’especialitzà en proves de velocitat Fou campiona de Catalunya de 50 m lliure 1988 i 100 m lliure 1988, 1989 Fou també campiona d’Espanya de 50 m lliure 1989 Participà en diferents trobades internacionals i el 1988 rebé una beca de l’Associació d’Esports Olímpics ADO per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1990 li fou concedida la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola de Natació

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano

S’inicià al CP Lliçà d’Amunt l’any 1996 El 2004 es proclamà campiona d’Espanya júnior de 5000 m punts i 10000 m eliminació En aquesta categoria, formà part de la selecció estatal que disputà el Campionat d’Europa 2003 L’any 2005 passà al CP Cobra, amb el qual aconseguí el primer lloc per equips de la primera divisió espanyola aquell mateix any Gaudí d’una beca per a preparar-se al CAR de Sant Cugat del Vallès

Fill del professor de dibuix Francesc Tenas i nebot del fuster Antoni Tenas Alumne de l’escola de Barcelona, el 1863 obtingué una beca de la diputació per a especialitzar-se en art decoratiu a Toledo Participà en l’Exposición Nacional del 1860 amb un projecte de mausoleu per als herois de la guerra d’Àfrica i un esbós per a la façana de Santa María la Blanca de Toledo Obtingué diversos premis, entre els quals una medalla a l’Exposición del 1864