Resultats de la cerca

Es mostren 196 resultats

A l'hivern, epidèmia gripal

Medicina
Brot gripal epidèmic d’hivern
Cronologia dels Països Catalans i del món

grill

Botànica
Brot d’un tubercle o d’un bulb.
Gran enciclopèdia catalana

aïllament

Reclusió d’un individu en si mateix, que comporta una incomunicació pràcticament total envers els altres.
És un dels signes que indiquen el començament d’un brot depressiu o d’una demència precoç
Gran enciclopèdia catalana

grop

Tecnologia
Nus de la fusta format per una concreció dura i en certa manera dissociada del teixit del tronc de l’arbre.
És produït per la secció de la part del tronc on s’origina el brot d’una branca
Gran enciclopèdia catalana

Les rosàcies

Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).

Eugeni Sierra

Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
Història natural dels Països Catalans

tany

Botànica
Brot que surt a la soca d’un arbre.
Gran enciclopèdia catalana

escaparrar

Agronomia
Llevar el cap (d’un brot, d’una rama).
Gran enciclopèdia catalana

Editorial Pòrtic

Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis.
En una primera etapa publicà diverses colleccions amb un ampli ventall de temes biografies i memòries “Memòries”, 1963-86, amb obres d’Ametlla, Xammar, Bladé Desumvila, etc “Vides i Memòries”, 1989, narrativa “Llibre de Butxaca”, 1969 “El Brot”, 1986 “Els Maleïts”, 1988-90 “La Bogeria”, 1988-91, literatura juvenil “El Blat Tendre”, 1983-86 “El Brot Jove”, 1987 “Pòrtic Aventures” 1987-89, erotisme “La Piga”, 1988, gènere del qual convocà el premi literari bianual del mateix nom, manuals “Conèixer la Natura”, 1985, teatre “Textos del Centre Dramàtic”, 1987-88, assaig…
Gran enciclopèdia catalana

virus de l’Ebola

Virus de l’Ebola

Biologia
Virus del gènere Ebolavirus, del grup dels filovirus, causant d’una febre hemorràgica contagiosa que la gran majoria de vegades provoca ràpidament la mort.
Descripció del virus i de la malaltia El gènere Ebolavirus està estretament relacionat amb el virus de la febre hemorràgica de Marburg, identificat el 1967, i comprèn cinc espècies, tres de les quals es troben distribuïdes per les zones tropicals africanes Les altres dues han estat detectades al sud de la Xina, a Tailàndia i a les Filipines A diferència de les africanes, aquestes últimes no han donat lloc a epidèmies, i una és aparentment innòcua El virus té com a hoste diversos animals salvatges, sobretot algunes espècies de ratpenats, i també antílops, porcs i diversos primats macacos,…
Gran enciclopèdia catalana

Les cesalpiniàcies

Cesalpiniàcies 1 i fabàcies o papilionàcies 2-6 1 Garrofer Ceratonia siliqua a brot, amb dues fulles paripinnades i dos raïms de flors femenines x 0,5 b flor masculina x 2 c flor hermafrodita x 2 d dos fruits, o garrofes, llegums de polpa farinosa i dolça x 0,5 2 Lathyrus clymenum a fragment amb dues fulles pinnades, estipulades i proveïdes de circells, i raïms de flors i fruits x 0,5 b peces florals separades a dalt, l’estendard a banda i banda, les dues ales a baix, la carena i, al mig, l’androceu i el gineceu seccionats transversalment x 3 c androceu, que consta de nou…
Història natural dels Països Catalans