Resultats de la cerca

Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana Professor de teologia a Berlín 1834 i a Bonn 1839, fou destituït de la càtedra 1842 per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker ‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42 i Christus und die Cäsaren Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum ‘Crist i els Cèsars El sorgiment del cristianisme a partir de l’hellenisme romà’, 1877 Es retirà prop de Berlín i començà a tractar de temes històrics i…

Participà en la vida acadèmica i intellectual del seu temps des d’una posició crítica envers l’aristocràcia feudal i les aspiracions del proletariat naixent Refusà l’explicació global del procés social, a favor de la investigació empírica i l’estudi dels fets concrets En la seva obra més important, Die Nationalökonomie der Gegenwart und Zukunft ‘L’economia nacional del present i del futur’, 1848, polemitzà amb l’economia política clàssica i amb les aportacions socialistes, que refusà globalment

Estudià composició amb GFMalipiero i direcció amb HScherchen Conreà la tècnica serial, i contribuí a radicalitzar-la Fundà, juntament amb LBerio, el Studio Fonologico di Musica, de Milà, on fou duta a terme la primera síntesi entre la música concreta i l’electrònica Escriví les obres Dimensioni 1952, un concert per a flauta 1952, Serenata IV 1961 i Hyperion II 1965

D’origen jueu i militant socialdemòcrata, fou empresonat pels nazis i el 1938 fugí a Suècia, on visqué fins a la postguerra Elegit diputat 1956, esdevingué ministre d’afers exteriors 1959-66 i president del partit socialista austríac 1967 Canceller de la república des del 1970, féu una política interior reformista i una d’exterior de neutralitat activa fins que, havent perdut el seu partit la majoria absoluta a les eleccions del 1983, dimití Tingué un paper molt destacat al si de la Internacional Socialista

A l’Exposició de la Construcció de Leipzig 1913 erigí el Monument al ferro , i a l’Exposició del Werkbund, a Colònia 1914, mostrà les grans possibilitats del vidre com a material de construcció El 1926 inicià la construcció de cases populars a l’estil internacional a Berlín Amb motiu de l’ascensió dels nazis al poder emigrà, primer a Moscou 1932, després al Japó 1933 i a Turquia El 1919 publicà una sèrie de projectes realitzats durant la Primera Guerra Mundial sobre arquitectura alpina En el seu llibre Die neue Baukunst in Europa und Amerika 1929 resumeix les característiques del moviment…

Estudià a la Universitat d’Indiana, a Bloomington, amb el seu pare i W Apel, i s’especialitzà en musicologia El 1953 es doctorà amb una dissertació sobre la música de les tribus indígenes del nord de Mèxic Exercí la docència en diferents universitats, com ara les de Detroit 1953-64, Kiel Alemanya, 1956-58 i Illinois des del 1964, centre aquest darrer on ha estat professor i catedràtic del departament de musicologia Entre el 1969 i el 1971 fou president de la Societat Nord-americana d’Etnomusicologia Escriví àmpliament sobre la música indígena de l’Amèrica del Nord, sobre la música de l’Orient…

Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1962 fou distingit amb el primer premi de piano, i un any més tard, amb el de música de cambra, especialitat a la qual ha dedicat una notable atenció Amplià la seva formació amb Marguerite Long i rebé consells de Samson François El 1965 obtingué el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent fou premiat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou La seva carrera s’ha desenvolupat arreu del món en recitals tant en solitari com interpretant música de cambra amb Pierre Amoyal, Jean-…

Pertanyé a l’ escola de Baden Feu de la idea, una entitat unificadora que enclou la veritat i el valor Obres principals Immanuel Kant 1917, Wahrheit, Wert und Wirklichkeit ‘Veritat, valor i realitat’, 1923 i Die Idee 1926

Jugant en la posició d’oposat, començà al CV Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, club amb el qual guanyà la Copa FEV i la Lliga FEV 2007, i assolí l’ascens a Superlliga El 2008 abandonà l’equip i marxà cap a Anglaterra per vestir la samarreta del London Lynx Volleyball Posteriorment fitxà pel London Docklands També fou membre de la selecció espanyola i de la catalana