Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
brellador
El qui es dedicava a caçar amb brell.
Miguel Pérez Belmonte
Caça
Caçador.
Va començar a caçar als setze anys de la mà del seu pare Practica la caça menor, sobretot perdiu, i la caça del senglar Soci de les societats de caçadors de Riells i Viabrea, Sant Hilari Sacalm i les Franqueses, a la qual representa en els campionats El 2001 es proclamà campió de Catalunya de la modalitat de recorreguts de caça
taràntula
taràntula
© Fototeca.cat
Aracnologia
Nom donat a diversos aràcnids de l’ordre dels araneids
i pertanyents als gèneres Lycosa
i Pardosa
, amb espècies més o menys verinoses.
Lycosa tarentula és la taràntula freqüent a tot el sud d’Europa d’uns 3 cm de longitud i de color fosc, durant el dia resta amagada al cau galeries excavades per ella mateixa i surt a la nit a caçar insectes La femella, després de la desclosa dels ous, transporta al dors les aranyes acabades de néixer La picada és poc verinosa i poc dolorosa, contràriament al que hom pensa
Daniel Spoerri
Art
Artista romanès.
Viu a Suïssa Exponent bàsic del Nouveau Réalisme, veí dels pop- art europeus Realitza una sèrie d’"objectes trampa” en els quals intenta caçar per sorpresa, sobre una mena de taules que després penja com si fossin quadres, tota mena d’objectes d’ús quotidià, en un intent d’apropiar-se la realitat més banal, però amb intenció clarament crítica i alhora poètica Els arxius Daniel Spoerri es troben dipositats a la biblioteca Schweizerische Landesbibliothek de Berna, a Suïssa
Societat de Caçadors La Protectora-Mas de Salort
Caça
Agrupació de caçadors dels Pallaresos.
Fundada el 1896, és titular del vedat del mateix nom A partir del 1963 es reunien al local del Club Gimnàstic de Tarragona, però posteriorment feren un local a la Casa del Guarda Mas de Salort, situada al mig del vedat Conserven algunes normes des de la seva fundació, que han esdevingut tradició, com que el dies festius només es pot caçar fins a les 14 hores L’any 1995 tingueren el màxim nombre de socis, uns 40 després s’anaren reduint
Fira del Gos Caçador d’Arbeca
Esports amb animals
Fira del sector cinegètic que se celebra a Arbeca des del 1985.
Promoguda per l’Ajuntament, té lloc, habitualment, el diumenge més proper a Santa Caterina, el 25 de novembre Nasqué com una activitat dinamitzadora de la centenària Fira de Santa Caterina, justificada pel fort arrelament que la caça menor amb gos té a la població S’hi fa una mostra de gossos de caça, de tipus local, una mostra de taxidèrmia cinegètica, parades d’utillatge per a caçar i per als gossos, i una mostra d’animals cinegètics vius, entre d’altres És visitada per unes 10000 persones
flauta de pistó
Música
Instrument de vent, semblant a una flauta sense forats, que se serveix d’un pistó o èmbol que es desplaça per l’interior del tub cilíndric, amb l’objectiu de modificar l’altura de so.
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta de forma ajustable, que pot ser de buf directe al cantell del tub o amb conducte d’aire Amb una mica d’habilitat s’hi poden tocar melodies senzilles Una de les seves variants, la flauta mussolera , era utilitzada antigament per a caçar mussols permet imitar el so d’aquest animal Actualment, les flautes de pistó són utilitzades, bàsicament, com a entreteniment o com a joguina infantil, construïdes de manera artesanal -de canya- o industrial -de metall o de plàstic
Fira del Caçador de Taradell
Esports amb animals
Fira del sector cinegètic que se celebra a Taradell des del 1980.
És la més antiga de les que se celebren a Catalunya i a l’Estat espanyol L’organitza la Societat de Caçadors de Taradell l’últim cap de setmana del mes de juliol Generalment inclou competicions de gossos i una fira mercat amb exposició i exhibició de gossos, gastronomia, falconeria, utillatges per a caçar, simulador de caça i de tir virtual, tir amb arc, etc També sol incloure una exposició de taxidèrmia de fauna autòctona i internacional La fira ha arribat als 200 expositors i als 9000 visitants
pueltxe
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de raça pàmpida, que vivia a les pampes de l’actual República Argentina.
Fins al s XVIII els pueltxes parlaven la llengua het, però després adoptaren la llengua araucana Quan conegueren el cavall, introduït a la pampa pels castellans, llur vida de caçadors nòmades s’enriquí moltíssim, car pogueren caçar tot cavalcant, i amb l’ajut de les boleadoras , els ràpids animals de la Pampa, els estruços i els guanacs Les persecucions a què els sotmeteren primer els castellans i després els argentins els obligaren a anar cap al S Actualment només en resten uns cinc-cents individus, que viuen a la regió al S del Río Negro
garbellet
Parany per a caçar ocells consistent en un garbell petit.