Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
capità de navili
Història
Transports
En les marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada, superior al de capità de fragata i inferior al de contraalmirall.
Equival al grau de coronel de l’exèrcit de terra
capità de corbeta
Història
Transports
En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada, superior al de tinent de navili i inferior al de capità de fragata.
Equival al grau de comandant de l’exèrcit de terra
renda ‘per capita’
Economia
Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població, índex generalment utilitzat per a la comparació de diverses economies, així com la determinació del nivell de desenvolupament.
capità del poble
Història
Cap del partit popular, exclòs del govern, en moltes ciutats medievals italianes.
Aparagué vers la meitat del s XIII Solia ésser foraster i era nomenat per un temps fix
capità de castell
Història
Oficial que tenia al seu càrrec el comandament d’un castell, tant en temps de pau com de guerra, sense cap dret ni participació en la jurisdicció o governament del terme o baronia, i que podia ésser canviat per la lliure voluntat del senyor.
Els capitans de castells començaren a abundar des del s XIII i duraren fins al s XVI amb ells, els barons eludien els inconvenients que per a la senyoria significaven els drets dels alcaids, els castellans i les castlans
capità de port
Història
Transports
Oficial de l’armada que posseeix el càrrec annex al de comandant o ajudant de marina.
Les seves atribucions són la regulació de la navegació de la navegació d’un port i la conservació de les installacions nàutiques
capità general d’esquadra
Història
Transports
Comandant superior de les esquadres de galeres que guardaven, els s. XVI i XVII, cada un dels estols mediterranis de la corona catalanoaragonesa i, en general, de la monarquia hispànica.
El càrrec de capità general de l’esquadra de galeres de Sicília fou creat el 1510 el d' Espanya per guardar principalment les costes dels regnes de Granada, de València i del Principat, el 1532 el de Nàpols , el 1535 el de Sardenya , el 1638 Circumstancialment, hi hagué capitans generals de les galeres de Catalunya 1605-23, de València 1604-09 i de Gènova 1604-75 Depengueren del capità general de la mar mentre durà aquest càrrec