Resultats de la cerca

D’origen nord-americà, hom hi juga amb una baralla francesa Hi poden prendre part de 3 a 7 jugadors sovint són 4, cadascun dels quals rep cinc cartes i es pot descartar de les que vulgui fins a 4 i rebre'n d’altres tantes del qui dóna hom fa una o més passades d’envit abans i després del descart Guanya el jugador que té la millor combinació o bé que ho fa creure i aconsegueix la retirada dels companys Les combinacions són parella, doble parella, trio, escala cinc cartes successives, full trio i parella, color cinc cartes del mateix color, pòquer reunió…

Es diu que és de classe C r si cada parell de cartes tenen un encavalcament de classe C r , on un encavalcament de dues cartes U , ɸ i V ,  Ψ és l’aplicació ɸΨ -1 Ψ U ∩ V → ɸ U ∩ V

Hom hi juga amb dues baralles franceses i amb dotze jòquers 4 jòquers i 8 dosos Hi poden prendre part fins a sis jugadors El joc consisteix a prendre, a cada volta, una carta de la pila i deixar-ne una de les pròpies, per tal d’arribar a fer combinacions mínimes de tres cartes d’igual valor, i intentar d’aconseguir una combinació de set cartes del mateix valor canastra

Cada jugador rep nou cartes i el qui creu poder fer més bases i, per tant, guanyar el joc diu a voluntat seva quin coll són atots o gira la primera carta de les que resten en el carter i el coll d’aquesta són atots Cada jugador pot canviar, al començament del joc, alguna de les seves cartes per altres tantes de les que resten al carter

Cadascun agafa cinc cartes que, de comú acord, pot substituir per unes altres El qui fa més bases en cada mà s’anota un punt, i també el qui treu un rei de mostra Guanya qui aconsegueix primer cinc punts

Cada jugador rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dues bases guanyar el truc Les cartes es maten les unes a les altres segons un ordre establert És objecte d’envit el guanyar el truc trucar o el nombre de punts que sumen els valors de dues cartes del mateix coll acoblades en una mà envidar , i, en algunes variants del joc truc-i-flor , el fet de tenir flor o una flor guanyadora d’una altra

D’antuvi hom dóna tres cartes a cada jugador i en gira una altra, la qual determina el coll d’atot Guanya la basa l’atot més alt, la carta de major puntuació entre les mateixes d’un coll, o el jugador que té la mà si les cartes jugades no són atots i són de diferent coll La partida acaba quan han estat fetes totes les bases possibles, i guanya el jugador que fa més punts

Cada jugador disposa de quatre cartes repartides pel donador, les quals pot canviar per d’altres si anuncia el descart dient “mus” i si els altres jugadors hi estan d’acord Hom podrà repetir-ho les vegades que calgui, fins que un jugador digui “no hi ha mus” El plantejament estratègic del joc radica en la subhasta o contracte, fase de la partida en la qual hom anuncia la seva aposta n'hi ha de quatre tipus, calculada en funció del joc propi, del joc de l’acompanyant i de la previsió del comportament dels adversaris El joc acaba quan, després de diverses jugades, hom aconsegueix…

Per a la seva resolució cal disposar les cartes d’acord amb un ordre prèviament fixat, i seguint determinades regles Molt difosos des del començament del s XIX, hom atribueix a Napoleó la invenció de bona part dels solitaris jugats encara actualment

A 22 anys era ja mestre a la seva vila nadiua, on residí fins el 1651 Es traslladà a Brusselles, a la cort de l’arxiduc Leopold-Guillem, regent dels Països Baixos El 1665 era director de l’acadèmia d’Anvers El seu art és la unió de la tradició simbolista del s XVI flamenc i el naturalisme italià sorgit de Caravaggio Exemple del primer aspecte són les seves composicions amb temes de màgia i bruixeria Del segon són típics els seus quadres de camperols en festa o reunits a la taula d’una taverna Hom pot parlar de bambotxada en referir-se als seus quadres La seva pintura no és crítica, sinó…