Resultats de la cerca

S’inicià al Club Bàsquet Vic i completà la seva formació al Segle XXI, amb el qual jugà a primera divisió B la temporada 1995-96 Disputà la màxima categoria estatal amb el Ros Casares de València 1998-2000 i el CB Avenida de Salamanca 2000-01 Posteriorment jugà al València Sportiu Basket 2001-03, al Basquet Femení Viladecans 2003-07 de la Lliga Femenina 2 i al Bàsquet Femení Sant Adrià 2007-08 Ha estat internacional en les categories inferiors amb Espanya

Fundat el 1980, és un dels principals referents del jazz català i ha aconseguit d’arribar més enllà del públic seguidor del gènere El seu so fresc, centrat en el jazz de Nova Orleans, i les seves interpretacions impecables el dugueren a tocar en tots els festivals catalans i als més importants d’arreu del món Pep Gol trompeta, Pau Casares clarinet i saxo alt, Xavi Manau trombó i Artur Regada contrabaix i veu són els músics que durant més temps han estat membres d’aquesta formació

Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or Fou lloctinent de València del 1642 al 1645 hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona

Els seus personatges són d’una consistència rotunda, éssers humans que lluiten per assegurar-se la supervivència Descriu espais urbans residuals, provisionalment abandonats, privats de la funció per a la qual foren creats, espais de violenta neutralitat que esdevenen metàfores de la vida Entre les seves obres cal esmentar L’Heritage 1972, que Maria Casares interpretà a la ràdio, La nuit juste avant les fôrets 1977, Combat de nègre et chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la solitude des champs de coton 1987, Retour du désert 1987 i Roberto Zucco 1990, pòstuma

Pivot que s’inicià al CE Mireia de Montgat i l’any 1988 passà a l’equip formatiu del Segle XXI Jugà amb el Club Esportiu Universitari de Barcelona 1992-98 i el Ros Casares 1998-204, amb el qual guanyà tres Lligues 2001, 2002, 2004 i tres Copes de la Reina 2002, 2003, 2004 Tornà a l’Universitari–FC Barcelona 2004-07 i quan l’equip desaparegué fitxà pel CB Puig d’en Valls d’Eivissa, on finalitzà la seva carrera Amb la selecció espanyola assolí dues medalles de bronze en el Campionat d’Europa 2001, 2003 i disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004

Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i altres poemes…

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…

D’ençà de la fundació l’editorial ha seguit com a criteri la reivindicació de les avantguardes, la promoció del debat intellectual i la presentació de noves veus de la literatura en castellà i internacionals Ha publicat autors com Milan Kundera, John Updike, Washington Irving, Thomas Pynchon, Jorge Luis Borges, Adolfo Bioy Casares, Jorge Semprún, Almudena Grandes o Haruki Murakami El 1977 patí una crisi que superà transformant-se en societat anònima i amb l’entrada d’Antonio López Lamadrid com a director comercial Amb filials a Mèxic i a l’Argentina, entre el 1995 i el 2000 es…

Es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona La seva carrera com a actriu s’ha desenvolupat principalment en l’àmbit teatral, on ha protagonitzat diversos muntatges dirigits per Josep Maria Mestres, entre els quals hi ha La xarxa 2002, de Joan Brossa El ventall de Lady Windermere 2007, d’Oscar Wilde La casa dels cors trencats 2009, de Bernard Shaw Nit de Reis 2010, de William Shakespeare, així com les obres Carnaval 2006 de Jordi Galceran amb direcció de Sergi Belbel La plaça del Diamant 2007 de Mercè Rodoreda amb dramatúrgia de Josep Maria Benet i Jornet i direcció de…

Començà a jugar al collegi Immaculada Concepció d’Horta i s’incorporà a l’equip de promeses Segle XXI El 1998 fitxà per l’Universitari de Barcelona, amb el qual debutà a la màxima categoria Després de dues temporades abandonà les pistes per dedicar-se a la moda, però al cap d’un any retornà Jugà al Verona d’Itàlia, a l’Universidad de la Laguna de Tenerife, al RC Celta de Vigo fins el 2005, al Mann Filter de Saragossa 2005, al CB San José de León 2007, al TTT Riga i a l’AEL Limassol 2009 Al febrer del 2010 s’incorporà al Ros Casares valencià, i guanyà el títol de Lliga El 2011…