Resultats de la cerca

És d’orientació catòlica, semblant a Herder Verlag de Friburg de Brisgòvia fundada el 1801, però amb plans editorials autònoms Llevat del Catecisme holandès i d’algun altre llibre en català, la producció és en castellà Publica una mitjana anual de cent títols, sobretot especialitzats teologia, bíblia, filosofia, psicologia, sociologia, lingüística, història i enciclopèdies

Fou premiat en el concurs convocat pel Centre Català de Sabadell 1894 i aprovat per la junta permanent de la Unió Catalanista Fou reimprès a “Lectura Popular” 1918 Escrit en forma de catecisme, dialogat, en un estil simple i directe, amb afirmacions taxatives, és un resum de fets històrics, teories i reivindicacions, essencialment nacionalista

Estudià a Copenhaguen Fou pastor protestant de la parròquia d’Alstahaug, on influí, amb les predicacions, sobre els feligresos —pescadors i camperols—, els quals li atribuïen poders màgics La seva obra més important és Nordlands Trompet 1739 Escriví poemes de caire religiosopopular per a l’educació del poble i un catecisme protestant en vers

Vida i obra Estudià al seminari de la Seu d’Urgell, es doctorà en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors…

RStrauch, sd BiV / RM El 30 de juliol de 1819 Ramon Strauch i Vidal, bisbe de Vic, feia un decret on anunciava que “Habiendose extendido por nuestra Diocesis un tomo en octavo que contiene 182 paginas, en Idioma Provincial, cuyo título es Catecisme de las Fiestas y solemnitats principals de la Iglesia Per lo Dr Hermenter Martí Pbre y rector de la Parroquia de Gurb, bisbat de Vic prohibimos instruir por el dicho Catecismo a los Fieles, antes procuren por medio de la persuasion, retraherlos de su lectura, hasta ulterior providencia” Es posava de manifest, d’aquesta manera, la lluita entre el…

Gendre d’'Ezra ben Šělomó, és autor de comentaris a les Hagadot talmúdiques Escriví també el Ša'ar ha-šoel , catecisme cabalista a base de preguntes i respostes, un comentari a l’anònim Sefer Yeṣira , una llarga carta, comentaris al ritual de pregàries o recull de prescripcions sobre la meditació mística i altres texts fragmentaris, conservats en citacions d’autors posteriors

Prevere, doctor en teologia, paborde de Castellterçol i examinador sinodal del bisbat de Vic Publicà uns Diàlegs de la Doctrina Cristiana  1710 que tingueren una gran popularitat Fou el catecisme en català que tingué més gran popularitat al Principat fou reeditat nombroses vegades entre el 1718 i el 1818 algunes edicions a Aguiló, Catálogo , núm 310-321 Se’n feu una traducció al castellà impresa el 1807

Per al catecisme catòlic és la segona de les virtuts cardinals En la Bíblia és sinònim de misericòrdia, i indica l’obra salvadora de Déu, bé que aquesta idea coexistia amb la d’una reciprocitat entre Déu i el poble en el marc de l’Aliança si el poble és fidel, Déu també ho serà En el pensament paulí, però, preval la primera idea, que es resol en la de justificació

Per influx de P Jurien i altres teòlegs francesos, s’orientà vers el pietisme i l’introduí a les escoles daneses i noruegues amb els Commentarii al Catecisme de Luter 1737 Bisbe de Bergen 1747-59, fundà el primer seminari de Noruega i el Collegium Fredericianum De nou a Copenhaguen, s’oposà a la creixent llibertat de pensament És autor d’obres teològiques i d’història Annales ecclesiae danicae 1766

Estudià al seminari de Múrcia, on després ensenyà, i fou canonge d’Alcalá de Henares Bisbe, edità unes constitucions sinodals, un catecisme i diverses pastorals, tot en català La seva obra més remarcable fou la creació definitiva del seminari conciliar de la diòcesi, que havia estat creat el 1635, però que decaigué molt aviat en redactà les normes, segons el model de les del seu seminari originari de Múrcia