Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
tapisser | tapissera
Persona que té per ofici posar tapissos, catifes, etc, entapissar mobles, etc.
Thanjāvur
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamil Nadū, Índia, al delta del Cauvery.
Agricultura arrossars, catifes, teixits de seda i de cotó És un gran centre hindú i bisbat catòlic El 1674 la ciutat fou erigida en regne, i el 1855 passà al domini britànic El monument més important és el temple de Brihadisvara 1003-09, de 244 per 128 m, amb un santuari de 14 pisos i 66 m d’alçària, ornat amb frescs i amb una pedra de fita que és un monòlit de 80 t
Kütahya
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Occidental, Turquia.
La seva posició a la riba del riu Porsuk, a la gran ruta entre la regió de Màrmara i les planes de Mesopotàmia ha determinat fases d’expansió i decadència, segons la variable importància de les rutes comercials A mitjan s XX experimentà un procés d’industrialització, amb l’establiment de refineries de sucre, adoberies, indústria química nitrats, producció de catifes i fabricació de pipes de sepiolita escuma de mar obtinguda en jaciments propers
Bursa
Ciutat
Capital de l’il homònim, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
Situada al peu de l’Ulu Daǧ, és un mercat agrícola, un nucli industrial indústria artesana de catifes, un centre turístic i un entroncament de carreteres La ciutat conserva interessants mesquites del període otomà, entre les quals sobresurt la famosa Mesquita Verda 1420 Identificada com la Prusa dels temps clàssics, als ss II i I aC fou la capital de Bitínia Al s XIV fou conquerida pels turcs otomans i esdevingué la capital d’un soldanat
Salé
Ciutat
Ciutat de la prefectura urbana de Rabatsalé, Marroc, a la costa atlàntica i a la riba nord del Bou Rageg, que constitueix un suburbi de Rabat.
Manufactures de catifes, marroquineria, ceràmica, etc Coneguda ja al segle IX amb el nom de Xella , havia adoptat el nom de la Sala púnica i romana, al sud de l’actual Rabat Capital d’un petit regne segle XI, fou presa pels almohades 1132, bé que aviat 1150 perdé importància, arran de la construcció de Rabat Amb l’arribada dels moriscs expulsats d’Andalusia segle XVII, esdevingué base de corsaris, i del 1627 al 1641, juntament amb Rabat, constituí un república independent
Eşfahān
Ciutat
Capital de l’ostān homònim, Iran.
Situada al centre del país, en una plana ben regada que produeix tabac, opi, cotó, fruites i vi D’origen antic, sobre el camí de Teheran a Shīrāz, fou un dels majors centres culturals de l’Orient Nucli industrial, amb la primera siderúrgia del país, alimentada pel ferro de Bāfq i pel carbó de Tangal-Raiar Important artesania catifes, teixits de llana i cotó, calçats, porcellanes, cuir repussat i metalls Centre d’ensenyament superior Universitat d’Eşfahān, fundada el 1950
Marià Fortuny i de Madrazo

Autoretrat de Marià Fortuny i de Madrazo (1947)
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Fill del pintor Marià Fortuny i Marsal Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889 Es presentà el 1894 a Londres, com a pintor eminentment retratista i paisatgista Com a escenògraf, es destacaren les seves decoracions per a La vida breve , de Manuel de Falla Scala de Milà, 1934, però la principal aportació seva fou la cúpula Fortuny Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i de catifes A Venècia hi ha un museu monogràfic dedicat a ell
encatifar
Cobrir el terra (d’una cambra, etc), amb una catifa o amb catifes.
Egea Meridional
Divisió administrativa
Regió de Grècia integrada per les illes Cíclades i del Dodecanès, que formen, respectivament, dos nomoi
.
La capital és Hermoúpolis 13 877 h 1981 Fins el 1987 formà una única regió administrativa illes de l’Egea, amb l'Egea Septentrional , de semblants característiques geogràfiques illes resultants d’una àrea d’enfonsament de materials calcaris i cristallins, litoral molt retallat, i freqüents erupcions volcàniques i terratrèmols La població, de baixa densitat 50 h / km 2 el 1991 es dedica com més va més al turisme en detriment de les activitats econòmiques tradicionals com són l’agricultura vinya, olivera, tabac, fruiters, la ramaderia ovins i la sericicultura Hi ha artesania…
Ahmadabad
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, a l’Índia, vora el riu Sabarmati.
Centre cultural i comercial de les planes semiàrides de Gujarāt sobre el camí de Bombai a Delhi, fou fundada el 1411 pel soldà Aḥmad Š'āh I La ciutat, voltada per una muralla amb 12 entrades, és dividida en barris pols habitats per castes i amb administració pròpia Comprèn tres suburbis industrials Asawa molineries d’oli, Soraspur filats de cotó i Daripur manufactures de cola Al costat de la indústria cotonera persisteix una producció artesanal ceràmica, cuir, joieria, catifes A les illes del riu es produeix canya de sucre, patates i melons Amb Bombai, és el segon centre…