Resultats de la cerca

Davanter format al CE Manresa Posteriorment jugà a l’Espanyol 1957-62, al FC Barcelona 1962-66, al CE Sabadell 1966-68 i al RCD Mallorca 1968-69 Fou internacional amb la selecció estatal de promeses 1959 i amb l’equip B 1960 Jugà 165 partits a primera divisió i marcà 34 gols Com a entrenador dirigí el CE Mataró i el CE Manresa, entre altres equips

Formà part del CE Noia, el CE Vendrell, el CP Vilanova, el CP Riudebitlles i el CP Masquefa Com a entrenador, dirigí tots els equips de base del CE Noia, dels quals també fou coordinador, i la temporada 2007-08 es convertí en el tècnic del primer equip, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2008, la Copa CERS 2014 i la Copa Continental 2015 Posteriorment, fou entrenador del primer equip de l’Igualada Hoquei Club 2015-19, del Club Patí Calafell 2019-20 i, de nou, del CE Noia 2020-21 i del CP Calafell des del 2021

Començà a jugar als Maristes de Barcelona – CE Sant Joan, on guanyà el Campionat d’Espanya juvenil en tres ocasions Es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola, essent el porter menys golejat del campionat La seva trajectòria professional transcorregué en el CT Barcino, el CE Noia, el CE Vendrell, el CP Mollet i el CP Vilanova Com a sènior, fou internacional absolut onze cops En categoria de veterans, guanyà cinc Campionats de Catalunya amb el CT Barcino

Començà a jugar al CE Torrelavit, passà a les categories inferiors del CE Noia, i jugà al CP Vilafranca durant el darrer any de júnior En categoria absoluta, jugà tres anys a l’HC Piera, tres al CP Flix, tres a l’HC Blanes i, finalment, la temporada 2004-05, fitxà pel CE Noia Fou campió de la Copa del Rei 2001, 2008, el primer cop amb el Blanes Fou internacional absolut amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals guanyà el Torneig Mundial de Montreux, a Suïssa

La Comissió Europea CE renuncia a limitar l’eliminació gradual del sobrepreu de les trucades de mòbil des de l’estranger itinerància, o roaming Pressionada per les companyies de telefonia, el dia 6 de setembre la CE va proposar limitar la gratuïtat només a 90 dies "per evitar abusos", contra la directiva europea que havia començat a aplicar-se el 30 d’abril Tanmateix, davant de les protestes dels diputats del Parlament Europeu, la CE anuncia l’eliminació de la proposta, però diu també que la vol reformular

Fundat el 1971, nasqué de la fusió del CE Gràcia, del CE Rosselló i del CE Torre de Rei S’uní l’experiència del primer, la categoria del segon i l’empenta del tercer La primera seu s’ubicà a la Cooperativa de Teixidors a Mà, antiga seu del CE Rosselló El 1981 es traslladà al Club Helena i el 2004 al nou centre del carrer de Ros de Olano Reuneix jugadors amateurs , disposa d’escola d’escacs i té per objectiu la formació Des de la seva creació participa en el Campionat de Catalunya per equips El 2004 es proclamà campió de Catalunya de segona…

S’inicià com a davanter al CE Vendrell, i passà per les categories inferiors del CE Noia i el FC Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga 2006-07 Més tard, jugà al CP Tenerife 2007-09, on guanyà la Copa CERS, i CP Vilanova 2009-11, el Reus Deportiu 2011-13 i el CE Vendrell 2013-19, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2014 La temporada 2019-20 fitxà pel Noia Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals fou subcampió de la Copa Llatina

Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de CerdanyoladelVallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a…

Fou campiona de Catalunya de llançament de pes 1961, 1962, de javelina 1962 i subcampiona de llançament de disc 1961 Fou atleta del CE Hispano-Francès i del CE Universitari

Competí pel CE Hispano-Francès i el CE Universitari Després d’haver estat subcampiona de Catalunya i d’Espanya el 1965, assolí el títol català de l’especialitat dues vegades 1966, 1967