Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
Gradefes
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, delimitat per ponent pel riu Esla i a l’est de la capital provincial.
El poblament és disseminat La seva economia es agrícola vinyes i ramadera Hi abunden els ruscs Hi destaca un monestir cistercenc, fundat al s XII
Joaquim Català i Baier
Història
Hel·lenista.
Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la Universitat de València 1781-1801, publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales 1786 i Silabario metódico 1803
San Giovanni in Fiore
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia, situada a la confluència del Neto amb l’Arvo.
La ciutat té el seu origen en el monestir cistercenc fundat, al s XII, per Joaquim de Fiore i que fou centre del corrent espiritual del joaquimisme
Skövde
Ciutat
Ciutat del län de Västra Götaland, al S de Suècia, entre els llacs Vänern i Vättern.
Ciutat industrial i nus de comunicacions, fou centre de pelegrinatges a l’edat mitjana Esglésies romàniques i gòtiques i monestir cistercenc amb nombroses tombes dels reis de Suècia
Langres
Ciutat
Ciutat del departament francès d’Alt Marne, França.
Hi ha restes de fortificacions, una porta romana de l’època de Marc Aureli, torres dels segles XIV-XVII i una ciutadella del segle XIX La catedral és d’estil cistercenc segle XII
Robert de Molesmes
Cristianisme
Fundador del Cister.
Prior de diversos monestirs benedictins, fundà el de Molesmes 1075, d’on eixí la reforma del Cister cistercenc Primer abat del Cister 1908, tornà a Molesmes 1099 a petició d’Urbà II Fou canonitzat per Honori III el 1222 La seva festa se celebra el 29 d’abril
Gualberto Fabricio de Vagad
Historiografia
Historiador.
Monjo del monestir cistercenc de Santa Fe, prop de Saragossa Nomenat cronista major del Regne d’Aragó 1466 per Ferran II, és autor d’una Crónica de Aragón , publicada a Saragossa el 1499 per Pau Hurus, la qual fou traduïda al llatí per Gonzalo de Santa María
Baltasar de Saiol
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Eclesiàstic i escriptor.
Vestí l’hàbit cistercenc a Poblet el 1671 Era doctor en arts i teologia, fou rector del collegi cistercenc de Lleida, catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior de Natzaret de Barcelona El 1705 residí a Aragó, on fou lector al collegi d’Osca i confessor de les monges cistercenques de Trasobares Sembla que fou partidari de Felip V, cosa que li valgué ésser elegit tres vegades abat quadriennal de Poblet 1716-20, 1724-28 i 1732-36 A desgrat d’ésser un xic ampullós fou bon administrador i restablí alguns detalls de la vida cistercenca Feu obres al priorat del Tallat i a…
,
Joaquim de Fiore
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor calabrès.
Monjo cistercenc, fundà un monestir a San Giovanni in Fiore El seu pensament exercí una influència enorme i suscità, al s XIII, una polèmica vivíssima En Liber concordiae Novi et Veteris Testamenti, Expositio in Apocalypsim i Psalterium decem chordarum féu una interpretació apocalíptica de la història de la humanitat
Club des Feuillants
Història
Societat francesa de l’època de la Revolució formada pels elements moderats del club dels Jacobins.
El nom provenia del fet de reunir-se al que havia estat convent dels feuillants orde cistercenc originari de l’abadia de Feuillant, a la Gascunya Els seus membres principals foren La Fayette, Bailly, Duport, Sieyès i Barnave Defensaren la constitució del 1791 i la reialesa, i formaren la dreta de l’assemblea legislativa