Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Joaquín Navarro-Valls
Política
Periodista i diplomàtic castellà.
Doctorat en medicina 1961 i llicenciat en periodisme 1968, s’inclinà per l’exercici d’aquesta darrera professió Membre de l’ Opus Dei des del 1956, els anys seixanta en fou cap a Barcelona, i del 1974 al 1977 delegat de comunicació de l’organització a Roma, on fou també corresponsal del diari ABC al Vaticà, i nomenat 1983 president de l’Associació de la Premsa Estrangera a Itàlia El 1984 fou cridat pel Vaticà per modernitzar-ne la política informativa Passà a encarregar-se de la direcció de la Sala de Premsa de la Santa Seu, càrrec homologable al de portaveu d’estat i que ocupà fins al…
Fèlix Pons i Irazazábal
Política
Història del dret
Polític i advocat.
Fill de Fèlix Pons i Marquès i descendent d' Antoni Maura , fou professor de dret polític a la facultat de dret de Palma entre el 1972 i el 1975 Aquest any ingressà a la Federació Socialista Balear del PSOE i aviat n'encapçalà la línia oficialista Diputat al Congrés el 1977 i el 1979, el 1983 esdevingué cap de l’oposició al Parlament de les Illes Balears En 1985-86 assumí el càrrec de ministre d’administració territorial Del 1986 al 1996 fou president del Congrés dels Diputats les legislatures del 1986, 1989 i 1993 el 1991 encapçalà la ponència encarregada de modificar les normes de…
Viktor Georgijevič Kulikov
Història
Militar
Militar rus.
Incorporat a l’Exèrcit Roig 1939, es formà a l’escola militar de Groznyj Durant la Segona Guerra Mundial comandà unitats cuirassades en diversos fronts a l’URSS, i per les seves accions en combat rebé nombroses condecoracions En acabar la guerra, ascendí en la jerarquia militar fou successivament cap del districte militar de Kíev 1967, cap militar de l’exèrcit soviètic a la República Democràtica Alemanya 1969 i, finalment, cap de l’estat major de l’URSS 1971 Comandant militar del Pacte de Varsòvia, des d’aquest càrrec fou el principal exponent dels sectors de la cúpula soviètica…
Francesc Flaqué i Fontanals
Economia
Indumentària
Empresari i promotor de moda conegut per Paco Flaqué.
Fill d’un fabricant de teixits, estudià per a teòric tèxtil a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i continuà el negoci familiar Als anys seixanta descobrí el món de la moda en un viatge a Londres i, en tornar a Catalunya, s’installà a Barcelona, on es dedicà a l’organització de desfilades i introduí, entre d’altres, el biquini i altres novetats Organitzà un gran nombre d’esdeveniments que convertiren la capital catalana en una referència internacional del sector Destacà sobretot la Barcelona Fashion Week amb la Passarella Gaudí, la qual, establerta el 1980, fou motiu d’algunes polèmiques a…
Ramon Stolz i Seguí
Pintura
Pintor.
Fill d’un tècnic alemany installat a València el 1865, es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera, i continuà els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid 1883-92 Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra Temporalment visqué a París i a Londres 1897-99 Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge És autor, entre d’altres, del quadre paisatgista Els clavells 1901 Participà en les Exposicions Nacionals de Belles…
Pierre Schoendoerffer
Cinematografia
Literatura francesa
Director cinematogràfic i escriptor francès.
A dinou anys s’incorporà a la marina mercant i recorregué la Bàltica i la Mar del Nord Als anys cinquanta fou càmera a l’exèrcit francès i amb aquesta tasca fou voluntari a la guerra d’Indoxina 1952 El 1954 fou capturat per la guerrilla nord-vietnamita després de la caiguda de Dien Bien Phu, i després de quatre mesos en un camp de presoners, fou repatriat a França Posteriorment, fou corresponsal de guerra a Algèria Treballà també en altres països com el Iemen, Laos, el Marroc i Malàisia La seva carrera cinematogràfica, gairebé només del gènere bèllic, és una recreació d’aquelles experiències…
Montserrat Tresserras i Dou
Natació
Nedadora.
Pionera de la llarga distància Fou la primera nedadora de l'estat espanyol que travessà l’estret de Gibraltar 1957 Més tard travessà el canal de la Mànega en ambdós sentits, d’Anglaterra a França 1958 i de França a Anglaterra 1961, i fou la primera dona al món que ho aconseguí També fou la primera dona que feu la travessia Concordia-Colón Argentina-Uruguai, el 1963 El 1969 nedà des de Menorca fins a Mallorca en 21 h i 10 min, i creuà el llac Ness en 16 h i 13 min El 1965 intentà la travessia Cap de la Nau-Eivissa, però abandonà pels forts corrents quan ja arribava, després de 55 h Establí els…
,
Neil Alden Armstrong

Neil Alden Armstrong
© NASA
Astronomia
Astronauta nord-americà, el primer home que trepitjà la Lluna.
Fou aviador naval en la guerra de Corea, en la qual obtingué diverses condecoracions Posteriorment es graduà com a enginyer aeronàutic a la Universitat de Purdue l’any 1955 Un any després s’incorporà a la National Advisory Committee for Aeronautics NACA, embrió de la futura NASA , com a pilot de proves de diversos ginys aeronàutics, entre els quals l’avió coet X-15 L’any 1958 fou seleccionat per a formar part del programa espacial nord-americà La seva primera missió fou com a comandant de la càpsula Gemini VIII , en el primer acoblament orbital nord-americà 1966, que efectuà amb…
Blas Piñar López

Blas Piñar (1979)
TVE
Política
Polític castellà.
Fill de militar, s’uní a la insurrecció franquista del juliol del 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola es doctorà en dret per la Universitat de Madrid, i el 1944 guanyà les oposicions a notari, professió que exercí sobretot a Madrid Adherit als sectors més catòlics i més immobilistes del franquisme , fou procurador de les Corts espanyoles i conseller del Movimiento per designació del general Franco Ocupà del 1952 al 1962 el càrrec de director de l'Instituto de Cultura Hispánica, del qual fou destituït a causa de les crítiques en un article a la premsa a política exterior dels Estats…
Alfredo Kindelán y Duany
Història
Militar
Militar castellà.
Capità d’enginyers militars de l’Exèrcit de Terra, el 1905 assistí com a representant de l’Estat espanyol a la Primera Conferència de la Federació Aeronàutica Internacional, celebrada a París, i encarregà a l’artista Ricard Causarás i Casaña el disseny i la construcció d’un aeroplà monoplà de forma triangular d’ala delta rígid, patentat el 1909 Lluità al Marroc, a partir de l’any 1913, i fundà l’Escola de Pilots Militars de l’Exèrcit de Terra, a l’aeròdrom de Cuatro Vientos Madrid Participà en el desembarcament d’Alhucemas 1925 D’ideologia monàrquica, el 1931 s’exilià en proclamar-se la…