Resultats de la cerca
Es mostren 286 resultats
multiconfessional
Que té més d’una confessió de fe.
agakan
Islamisme
Imam de la confessió islàmica dels ismaïlites nizarites.
Fou un títol honorífic de la cort dels kajarís de Pèrsia Des del 1817, que Fath ‘Alī Shāh anomenà així el seu gendre Ḥasan ‘Alī Shāh, el títol és considerat hereditari Aquests imams són venerats a l’Índia i a l’Àfrica oriental
Martí Bucer
Cristianisme
Teòleg reformat alemany.
Dominicà, entrà en contacte amb Martí Luter, i després amb Ulrich Zwingli intentà de conciliar ambdues doctrines presentant a Augsburg la Confessió Tetrapolitana Cridat per Cranmer, anà a Cambridge, on es dedicà a l’ensenyament
Alexandre VII
Cristianisme
Papa (1665-67; Fabio Chigi).
Gran restaurador de Roma, féu acabar la construcció de la columnata de Bernini i de l’altar de la Confessió Intervingué en la jansenisme i permeté alguns dels anomenats qüestió dels ritus xinesos i malabars
Torgau
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a la riba esquerra de l’Elba.
Té indústries de maquinària agrícola, del vidre i de la ceràmica El seu castell de Hartenfels és una de les construccions més importants del Renaixement primitiu alemany El 1530 hi foren redactats els articles que serviren de base a la Confessió d'Augsburg
Gaspar Cardona i Pons
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Teixidor d’ofici Fou un poeta popular que tingué una gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador Deixà inèdits dos tractats de tema religiós Plàtica que ensenya el camí del cel 1794 i Mètode pràctic per fer una bona confessió 1803
,
Teresa de Camprodon i d’Armengol
Història
Patriota rossellonesa, esposa de Francesc de Foix-Bearn.
Fou acusada d’haver assassinat Manuel de Santdionís perquè aquest havia denunciat una conspiració antifrancesa dels rossellonesos El Consell Sobirà la féu sotmetre a tortura, però no n'obtingué confessió, i finalment fou executada a la plaça de la Llotja de Perpinyà
Heinrich Bullinger
Cristianisme
Teòleg reformat suís.
Conegué Luter a Colònia 1510, i també Zwingli 1528, el qual succeí com a cap de la reforma a Zuric 1531 Redactà el Consensus tigurinus 1549 i la Confessio helvetica posterior 1562, però atacà durament catòlics i luterans, principalment per la doctrina eucarística