Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
Consell Nacional de Catalunya
Història
Entitat política catalana creada a França el 1939 per Lluís Companys, després de dissoldre el govern de la Generalitat, amb la designació de cinc consellers a títol personal: Pompeu Fabra, Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili i Jaume Serra i Húnter.
Mort Companys 1940, catalans exiliats a Londres continuaren amb el mateix nom la tasca, atès que l’ocupació nazi a França n'havia dispersat els consellers El nou president fou Carles Pi i Sunyer, el secretari, JMBatista i Roca, i els vocals, Josep Trueta, Ramon Perera i Fermí Vergés Quatre anys més tard el Consell s’amplià amb representants dels catalans d’Amèrica, on es constituí una delegació, presidida per Josep Carner, president Manuel Serra i Moret, vicepresident i Salvador Armendares, Baltasar Samper, Ferran Zulueta, Hipòlit Nadal i Mallol, Joan de Garganta, Antoni Trias i…
verguer
Història
Funcionari que portava com a insígnia una verga o bastó i acompanyava els magistrats municipals o n’acomplia les ordres.
A Barcelona els verguers dels cavallers tenien per missió de convocar els consellers a domicili, d’avisar els jurats i de precedir els consellers en les cerimònies oficials/> El càrrec perdurà fins a la Nova Planta
Andorra celebra eleccions al Consell General 2019
Les eleccions generals del 2019 finalitzen amb un resultat d’11 consellers per a Demòcrates + Independents, 5 consellers per al Partit Socialdemòcrata, 4 per a Terceravia + Unió Laurediana + Independents, 4 per a D’Acord, 2 per a Liberals d’Andorra i 2 per a Ciutadans Compromesos
Independents pel Progrés Municipal d’Osona
Partit polític
Partit comarcal d’Osona inscrit a l’abril de 1987 a Vic per Francesc Xavier Ventura i Josep M. Gurt.
En les eleccions municipals de Vic de 1987 obtingué 4 regidors en les de 1991, 719 vots 5,6% i 1 regidor 6 consellers comarcals en les de 1995 presentà 12 llistes en la comarca i a Vic obtingué 1010 vots 6,9% i 1 regidor 4 consellers comarcals
règim de pragmàtica
Història
Sistema electoral establert a Mallorca per la pragmàtica sanció del governador Hug d’Anglesola del 10 de juny de 1398 pel qual es refonia en un sol organisme el Gran i General Consell i el consell del sindicat forà i s’establia com a base de la representació ciutadana la parròquia sobre la qual requeia el poder durant un any per torn entre les cinc en què estava dividida la ciutat.
El nombre dels consellers era reduït de 124 a 93 9 de l’estament militar i 18 de cadascun dels estaments de ciutadans, mercaders inclosos els notaris i menestrals i 30 representants de les viles foranes Els electors eren trets a sort entre els presents de la parròquia a la qual requeia el govern, i els candidats elegits per aquests eren votats per majoria pel sistema de faves blanques i negres Els nous consellers elegien, el dia de sant Tomàs 21 de desembre, els jurats per un intricat sistema, mescla de sorteig i de votació entre els diversos estaments Revocat el…
Plataforma Progressista de les Comarques de Girona
Partit polític
Partit comarcal inscrit a l’abril de 1987 amb seu a Banyoles, impulsat per Llorenç Carreras, Luis Moreira i Carles Abelló.
En les eleccions municipals de Banyoles d’aquest any obtingué 3149 vots 44,6% i 8 regidors en les de 1991, 2316 vots 35,1% i 7 regidors 3 consellers comarcals en les de 1995, 3297 vots 43% i 8 regidors 3 consellers comarcals, i en les de 1999, 1870 vots 25,8% i 5 regidors
Consell de Cent

Saló o Consell de Cent, a l’Ajuntament de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona.
Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els…
Consell de Flandes
Història
Òrgan de govern de la casa d’Àustria per a regir els Països Baixos.
El 1555 Carles I el creà per tal de proporcionar a Felip II, desconeixedor dels Països Baixos, un instrument idoni per a governar el territori El componien quatre consellers flamencs, però més tard hi ingressaren consellers castellans El 1628 fou reorganitzat del tot Fou suprimit el 1720, quan la totalitat dels Països Baixos deixà de formar part de la monarquia hispànica
Consell de Santa Clara
Història
Organisme consultiu creat per Alfons IV el Magnànim a Nàpols, que, per reunir-se al convent de Santa Clara, prengué aquest nom.
En absència del monarca, al principi, era presidit pel seu fill primogènit o un prelat de prestigi Era compost de dos consellers del braç militar, de sis a dotze consellers togats i d’un viceprotonotari Era tribunal superior d’apellació en matèria judicial, excepte en el que es referia a recaptació d’imposts, que era de la competència de la Cambra de la Sumària
Consell General d’Eivissa
Història
Organisme consultiu de la Universitat d’Eivissa constituït per Jaume II de Mallorca el 1299.
Era format pel Consell Secret ampliat amb cinquanta consellers, que constituïen una de les cinc cinquantenes d’un cens de 250 persones dels tres estaments mà major, mà mitjana i mà forana que actuaven, per torn, anualment Elegia els jurats i els consellers del Consell Secret El 1454, adoptat el règim d’insaculació, escollia els habilitadors, un per cinquantena, que donaven els noms per al sorteig dels càrrecs de la universitat Perdurà fins als decrets de Nova Planta 1718