Resultats de la cerca
Es mostren 1174 resultats
Charles Lamoureux
Música
Director d’orquestra i violinista francès.
El 1881 fundà l’associació Les Nouveaux Concerts, anomenada aviat Concerts Lamoureux, que esdevingué un dels elements més destacats de la vida musical de París Hi donà a conèixer obres de Wagner i d’autors joves francesos L’orquestra ha continuat actuant després de la seva mort el 1902 visità Barcelona
Paul Durand-Ruel
Art
Marxant francès, fill de Jean-Marie F. Durand, impulsor de l’escola de Barbizon.
Fundà la Revue de l’Art et de la curiosité 1869, on donà a conèixer Renoir i Pissarro Organitzà nombroses exposicions del grup dels impressionistes, una de les quals —definitiva per a la consagració del grup— a Nova York 1886, on el 1889 obrí una sucursal El negoci ha continuat amb els seus descendents
Guillem Mir
Cronologia
Historiografia catalana
Cronista.
Membre d’una família relacionada des d’antic amb el govern municipal, ocupà el càrrec de jurat de València els anys 1477, 1484 i 1489 Entre el 1484 i el 1492 escriví un Llibre fet e ordenat perque se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella , un dietari que comença amb les paraules ” En nom de Déu, lo present libre fet e ordenat segons stà perquè se haja memòria axí dels jurats com dels officials de la ciutat de València en actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de…
, ,
Bharhut

Un dels relleus de Bharhut
Anandajoti Bhikkhu (CC BY 2.0)
Temple
Budisme
Localitat de l’estat de Madhya Pradesh, Índia, on hi ha un stupa edificat en temps d’Aśoka (250 aC), i amb algunes addicions posteriors.
Els baixos relleus, amb una certa influència artesana persa, presenten símbols budistes com la roda, l’arbre, el lotus,etc, així com illustracions a les històries de Jātaka i escenes de la vida del Buda En aquestes últimes hom empra el mètode “narratiu continuat”, de molta importància per a l’estudi de la història del budisme
Joan Pau Martí
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i editor.
Establert a Barcelona, adquirí l’antiga impremta de Cormelles, al call La qualitat de les seves impressions li valgué el títol d’impressor oficial de la ciutat Una bona part de la producció editorial catalana del s XVIII sortí del seu establiment, heretat pel seu fill Maur i, mort aquest, continuat per la seva nora Mariàngela Martí
Francesc Cabot i Ferrer
Arts decoratives
Argenter i orfebre.
El 1843 s’establí a Barcelona, i treballà en joies tradicionals catalanes i en prestigiosos objectes de culte calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, corona de la Mare de Déu de Montserrat 1881 El seu establiment fou continuat pels seus fills, Francesc Cabot i Rovira Mataró 1848 — Barcelona 1918, Emili i Joaquim
ibn al-Faradi
Història
Història del dret
Jurista i gran erudit andalusí.
Estudià dret a Kairouan i ensenyà a Còrdova Després del pelegrinatge fou cadi de València Entre les seves nombroses obres cal assenyalar el Kitāb ta'rīḫ ‘ulamā’ al-Andalus , el diccionari biogràfic més antic dels coneguts, obra d’escrupolosa exactitud i informació Fou continuat per ibn Baškuwāl al-Ṣila i ibn al-Abbār Takmilat al-Ṣila
pal·ladianisme
Art
Reviviscència de l’estil de Palladio que es produí durant els s. XVII i XVIII a Itàlia, França i Anglaterra.
El més important és el palladianisme anglès, iniciat al principi del s XVII per IJones, i continuat entre el 1710 i el 1750, entre d’altres, per TRipley, JPaine, WChambers, RBoyle i principalment CCampbell, el qual publicà el Vitruvius Britannicus 1715-17 i construí la casa Mereworth Kent, 1723, quasi una còpia de La Rotonda de Palladio
Ludovico Visconti
Arquitectura
Arquitecte italià que desenvolupà la seva activitat a França.
Fou deixeble de Percier a l’École des Beaux Arts de París Féu la tomba de Napoleó I als Invàlids 1842, intervingué en la construcció del Pont des Arts, de París, i el 1852 comencà, per encàrrrec de Napoleó III, l’antic projecte d’unir el palau del Louvre amb les Tulleries, continuat, a la seva mort, per Lefuel
realisme màgic
Art
Corrent pictòric del segle XX caracteritzat pel fet de representar amb una gran minuciositat els objectes de la vida quotidiana, talment juxtaposats que facin una impressió d’inquietud i d’irrealitat, amb una tècnica de pinzellada plana.
Conegut també com a postexpressionisme, s’inicià vers el 1920 amb l’obra de Giorgio De Chirico, la segona etapa de producció de Carlo Carrà i el grup Valori Plastici , fou continuat per Roy i René Magritte, els seus principals representants, i per Paul Delvaux, Otto Dix i Balthus Durant els anys trenta i quaranta es desenvolupà amb una gran força als EUA