Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
palmerar
Botànica
Indret ple de palmeres.
Els principals palmerars dels Països Catalans, i gairebé els únics d’Europa, es troben al Camp d’Elx i a les contrades pròximes
te de roca
Te de roca
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 45 cm d’alçada, recoberta de pèls glandulars, amb fulles lanceolades, alternes i sèssils, amb capítols de flòsculs grocs, i amb fruits en aqueni coronat per una doble fila de pèls.
Creix en escletxes de roques calcàries de terra baixa, als Països Catalans i en algunes contrades pròximes La seva infusió té excellents virtuts estomacals
tabac de jardí
Tabac de jardí
Krzysztof Ziamek, Kenraiz
Botànica
Jardineria
Arbust, de la família de les solanàcies, de 2 a 5 m d’alt, amb fulles alternes, el·líptiques i glauques, amb flors de corol·la tubular groga, agrupades en panícules terminals, i amb fruits capsulars el·lipsoidals.
Prové de l’Amèrica del Sud i és conreat com a ornamental també és naturalitzat a les contrades més càlides de la regió mediterrània
ametlló
Botànica
Agronomia
Ametlla tendra, encara no arribada a terme, que hi ha dins els ametllons pròpiament dits.
Él seu gust és ben diferent del del fruit un cop sec A certes contrades se'n fa confitura aprofitant-ne pell i tot
Epidèmia de pesta a la part meridional del País Valencià, mentre al Principat i al Rosselló s’aguditza la carestia de subsistències
Es declara una epidèmia de pesta a les contrades meridionals del País Valencià, mentre al Principat i al Rosselló s’aguditza la carestia de subsistències
quadra de Sacreu
Història
Antiga demarcació senyorial ubicada a cavall dels municipis de Vallgorguina (Vallès Oriental) i Arenys de Munt (Maresme), al bell mig de la Serralada Litoral.
Comprenia un important castell prefeudal del mateix nom Udina Martorell la vincula al segle XIII, a la nissaga dels Arquer de Goscons, senyors d’aquelles contrades
falcillot pàl·lid
Ornitologia
Falcillot de la família dels apòdids, de color bru, més clar al dessota de les ales, amb el front clar i una taca blanquinosa a la gorja, més grossa que la del falcillot negre.
És migrador i comú a les contrades més baixes de tot el voltant de la Mediterrània, on nia, des de l’abril fins a l’octubre
clinopodi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, pubescent, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades ovades, serrades, i de flors purpurines arranjades en glomèruls, axil·lars o terminals, compactes i pelosos.
Creix en boscs, bardisses i ribatges de l’Europa mitjana i de les contrades mediterrànies humides El clinopodi tingué un ús medicinal com a estomacal i emmenagog
poniol
Fulles de poniol assecades per a preparar infusions
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçària, aromàtica, de fulles ovades petites i de flors blanquinoses, arranjades en verticil·lastres.
Es fa en roquissars calcaris, al País Valencià, al Principat i en algunes altres contrades mediterrànies En medicina popular és molt apreciada com a estomacal i digestiva
tanarida
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 130 cm d’alçària, aromàtica, de fulles pinnatisectes amb els segments dentats i de capítols grocs i sense lígules, agrupats en corimbes.
Es fa en codolars fluvials, en regalls de camins i en paratges humits, a les contrades pirinenques i en una gran part d’Europa Els capítols tenen virtuts antihelmíntiques