Resultats de la cerca

Alumne de l’Actor's Studio, debutà en el cinema amb Who's that Knocking at my Door MScorsese, 1968 Li han interessat més els bons papers que no pas els més llargs, amb la qual cosa, gairebé sempre ha fet de secundari de luxe, exercint, generalment, de dur o de malvat En la seva extensa filmografia hi figuren Taxi Driver MScorsese, 1976, Dead Watch BTavernier, 1980, The Last Temptation of Christ MScorsese, 1988, Thelma and Louise RScott, 1991, Reservoir Dogs QTarantino, 1991, The Piano JCampion, 1992, Pulp Fiction QTarantino, 1994, Smoke WWang, 1995, From Dust Till Dawn RRodríguez, 1996 i…

Les seves intervencions a la televisió, com al telefilm The Boy in the Plastic Bubble 1976, el convertiren en un actor molt popular en aquest mitjà de comunicació La fama li arribà arran de protagonitzar dues pellícules musicals Saturday Night Fever 1977, de John Badhan, i Grease 1978, de Randal Kleiser Els seus posteriors treballs no tingueren gaire èxit Urban Cowboy 1981, Two of a Kind 1983 o Perfect 1985 A partir de la comèdia Look Who’s Talking 1989, que ha tingut algunes continuacions, recuperà la popularitat amb els films  Pulp Fiction 1994, Phenomenon 1996, Face Off 1997, Mad City 1997…

De formació autodidàctica, el seu primer treball important fou com a arranjador a la banda de Claude Thornhill 1941-47 Del 1948 al 1950 compongué i arranjà per a una sèrie de gravacions en formació de nonet, amb Miles Davis com a principal solista Miles Davis, Birth of the Cool Després treballà per a la ràdio i la televisió, i el 1958 retornà al jazz amb el disc New Bottle, Old Wine i treballant novament per a Miles Davis en diversos discos, incloent-hi Porgy & Bess 1959 En aquestes obres, Evans utilitzà formacions de fins a vint components A partir dels anys seixanta i…

Començà estudis de música i empresarials a la Universitat de Carolina del Nord, que abandonà el 1946 per a dedicar-se professionalment al jazz Installat a Los Angeles, formà part de les orquestres de Charlie Barnet 1947-48 i Stan Kenton 1950-51, i també contribuí a desenvolupar, amb músics com Gerry Mulligan i Chet Baker, l’anomenat Jazz de la Costa Oest West Coast Jazz, derivació del bop depurada del fraseig més agressiu d’aquest estil i similar al cool -jazz sorgit els mateixos anys a Nova York Tanmateix, el seu estil continuà evolucionant i s’endurí gradualment Fou un pioner…

És catedràtic de lingüística a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Fou un dels fundadors de la semàntica generativa en lingüística durant els anys seixanta, impulsor de la lingüística cognoscitiva durant la dècada dels setanta i investigador reconegut de la teoria neuronal del llenguatge als vuitanta Per a Lakoff, el coneixement humà està organitzat a partir de models cognitius idealitzats de diversa naturalesa proposicionals, esquemes d’imatge, metafòrics, metonímics i simbòlics Aquestes xarxes conceptuals emergeixen de la nostra experiència corporal en el món i adquireixen nivells d’…

Considerat un dels estils principals del jazz , s’originà entre músics joves, procedents de diverses big bands i conjunts, que es reunien a part per fer sessions més experimentals Té com a figura principal el saxofonista Charlie Parker , que fou el primer a introduir innovacions que comportaren una ruptura amb l’estil dominant, anomenat de manera genèrica swing  Entre els fundadors del bop  cal esmentar també el trompeta Dizzy Gillespie , els pianistes  Bud Powell  i  Thelonious Monk i els bateries Max Roach i Kenny Clarke Les seves característiques són l’abandó de la continuïtat rítmica, la…

S’inicià en el piano durant la infància Als nou anys quedà cec, però seguí estudiant música i piano, incloent-hi diversos instruments de vent, en una escola per a invidents Més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago Durant un temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i es dedicà principalment a la docència Les seves teories tingueren una gran repercussió en…

Afectat per la Revolució Cultural, el 1978 fou admès a l’escola de cinema de Pequín Graduat el 1982, pertany a la cinquena generació de cineastes d’aquell país El seu món intimista alhora que crític amb l’explotació social de la dona, s’ha revelat a Hong Gaoliang ‘Melca roja’, 1988 —Os d’Or a Berlín—, Daihao meizhoubao ‘Operació puma’, 1989, Ju Dou 1990 i Fahong Denglong gaogao ‘Les llanternes vermelles’, 1991 Posteriorment ha dirigit Qiu Ju da Guansia ‘Qiu Ju, una dona xinesa’, 1992, Houzhe ‘Viure’, 1993 —que obtingué el Gran Premi del Jurat al Festival de Canes—, Shanghai Triad 1995, Keep…

Estudià a la New York Academy of Dramàtic i es donà a conèixer en films com Bananas 1971, de W Allen, One Flew Over the Cuckoo’s Nest 1975, de M Forman, o The jewel of the Nile 1985, de L Teague L’èxit li arribà amb l’actuació a la sèrie televisiva Taxi 1978-83, per la qual guanyà un premi Emmy i un Globus d’Or Ja al cinema, es consolidà amb la realització i interpretació de les comèdies Throw Momma from the Train 1987, The War of the Roses 1989, Hoffa 1992 i Matilda 1996 També ha interpretat, entre d’altres, Mars Attacks 1996, de T Burton  LA Confidential 1997, de C Hanson  The Rainmaker…

Es crià a East Saint Louis, on inicià els estudis de trompeta a tretze anys Dos anys més tard ja tocava professionalment El 1944 es traslladà a Nova York per estudiar a la Juilliard School A les nits freqüentava els locals on tocaven els seus ídols Charlie Parker i Dizzy Gillespie Poc després començà a treballar regularment amb Parker i participà en alguns dels millors discos del saxofonista Els anys 1949-50 s’associà a Gil Evans, amb qui gravà l’important disc estilístic Birth of the Cool Els primers anys cinquanta foren per a Davis un període més aviat obscur, però, malgrat…