Resultats de la cerca

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1967 i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 Mai no canvià d’equip fins que penjà els patins a trenta-cinc anys Amb la selecció espanyola aconseguí un Campionat del Món 1976 i dues Copes de les Nacions Com a entrenador, dirigí durant quatre temporades el CP Voltregà, una el Club Esportiu Noia, dues el Reus Deportiu i dues més el Club Patí Vic L’any 1990 arribà a la federació espanyola, on estigué durant més de dues dècades dirigint tant els equips de…

Fitxà pel FC Barcelona 1998-2001 procedent de l’Ademar de Lleó Amb l’equip blaugrana, on retornà durant el període 2007-10, conquerí tres Copes d’Europa 1998, 1999, 2000, tres Lligues 1998, 1999, 2000, cinc Copes del Rei 1998, 2000, 2007, 2009, 2010 i dues Copes ASOBAL 2000, 2010 Amb la selecció espanyola, aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Pequín 2008, i es proclamà campió del món 2005 i subcampió d’Europa 1996, 1998

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

S’inicià al Joventut de Badalona 1958-62 i passà al Futbol Club Barcelona 1963-70 Fou el directiu responsable de la secció d’hoquei sobre patins del FC Barcelona 1976-80 Durant el seu mandat, amb Josep Lorente com a entrenador, l’equip guanyà quatre Lligues 1977-80, dues Copes del Rei 1978 1979, tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, dues Copes de les Nacions 1978, 1980 i una Supercopa d’Europa 1980 Rebé la insígnia d’or i brillants del club

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Davanter format al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà una Copa de la CERS 2002 El 2003 fitxà pel Futbol Club Barcelona Amb l’equip blaugrana conquerí vuit Copes d’Europa 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015, 2018, cinc Copes Intercontinentals 2006, 2009, 2015, 2019, 2024, vuit Copes Continentals 2004-08, 2010, 2015, 2018, una Copa de la CERS 2006, setze Lligues 2004-10, 2012, 2014-21, onze Copes del Rei 2005, 2007, 2011, 2012, 2016, 2017, 2018, 2019, 2022-24 i dotze Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2008, 2009, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2018, 2021,…

Ala tancat format a l’equip de la Palma de Cervelló, com a cadet ingressà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Debutà amb el primer equip l’any 1996 i jugà a cavall de divisió d’honor i divisió de plata fins el 2003 Posteriorment, jugà al Futbol Sala Martorell 2003-04, al Futsal Cartagena 2004-07 i a l’Inter FS 2007-10, el FC Barcelona 2011-14 i l’Asti italià el fitxà el 2014 Ha guanyat quatre Lligues 2008, 2011, 2012, 2013, quatre Copes d’Espanya 2009, 2011, 2012, 2013, tres Copes del Rei 2011-14, dues Supercopes d’Espanya 2007, 2009, quatre Copes de Catalunya 2000, 2003,…

Format en les categories inferiors del Club Patí Tordera, debutà a la màxima categoria el 1980 Jugà també amb el Futbol Club Barcelona 1983-91, l’Igualada Hoquei Club 1991-96 i retornà al Club Patí Tordera 1996-99, on es retirà Amb el FC Barcelona guanyà dues Lligues 1983, 1984, tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987, dues Copes d’Europa 1984, 1985, tres Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Recopa 1987 i amb l’Igualada tres Lligues 1992, 1994, 1995, tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993, una Supercopa d’Espanya 1994, quatre Copes d’Europa 1993-96 i tres…

Formà part de l’Arrahona de Sabadell, el RCD Espanyol de Barcelona, el CP Vilanova, el CE Noia, el FC Barcelona, el CP Tordera, el CP Vic i el CE Molins de Rei, on es retirà amb 41 anys Amb el Barça guanyà cinc Copes d’Europa 1973, 1974, 1978, 1979, 1980, cinc Lligues 1973, 1977-80 i quatre Copes del Rei 1972, 1975, 1978, 1979 amb l’Arrahona, una Copa amb l’Espanyol, dues Copes i un Campionat de Catalunya i amb el Vilanova, una Copa i un Campionat de Catalunya És germà del també jugador i entrenador d’hoquei patins  Jeroni Brasal Vera

Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca, on jugà quatre temporades 1946-50 Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a defensa i migcampista, i hi jugà quinze temporades 1950-65, durant les quals marcà 30 gols Els seus 528 partits oficials el convertiren en el jugador amb més partits jugats fins aquell moment Fou membre de l’equip conegut com el de les Cinc Copes, i des d’aleshores i fins a la seva retirada exercí de capità Guanyà quatre Lligues 1952, 1953, 1959, 1960, sis Copes 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963, dues Copes…