Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
mecànica relativista
Física
Mecànica fundada per Albert Einstein (1905) i H. Minkowski (1909), basada en la teoria de la relativitat, els postulats de la qual revolucionaren, en primer lloc, la cronometria i la geometria i, per tant, la cinemàtica
.
D’altra banda, la cinètica relativista no resultà menys revolucionària que la cinemàtica en establir la relació, simplicíssima, E = mc 2 entre la massa m i l’energia E d’un cos o un corpuscle, relació que no resta exclusivament dins la mecànica, sinó que expressa una llei física universal Quant a la dinàmica relativista, una primera novetat que presenta consisteix a asserir la no-instantaneïtat de les interaccions, que es propaguen totes amb una velocitat inferior o igual a la de la llum en el buit La interacció de dos cossos o dos corpuscles durablement immòbils, doncs, és…
nucli

El nucli cel·lular
© fototeca.cat
Biologia
Glòbul esfèric o el·lipsoide que conté quasi tot l’ADN de la cèl·lula, per la qual cosa porta la clau genètica i és el centre d’informació que dirigeix síntesis cel·lulars.
El nucli fou el primer orgànul conegut i el primer amb un nom, gràcies a les investigacions de Brown 1833 en cèllules d’orquídia i a les de Schleiden 1839 en cèllules animals Generalment és una esfera de 5 a 25 μ que pot tenir una gran varietat de formes i en la qual hom pot distingir diverses parts la membrana nuclear, el nuclèol, el reticle nuclear i el suc nuclear La membrana nuclear té uns 200 Å de gruix i és formada per dues capes foradades per porus de 500 Å i separades per un espai perinuclear que comunica…
sac embrional
Botànica
En les angiospermes, corpuscle de figura el·lipsoidal situat a l’interior de la nucel·la.
Primerament consta d’una sola cèllula, la qual es divideix tres vegades i origina vuit enèrgides Correspon al gametòfit femení i és homòleg successivament de la macròspora i del protallus dels pteridòfits heterosporis A l’extrem més pròxim al micròpil es troba l' ovocèllula , acompanyada de dues sinèrgides a l’extrem oposat es troben tres antípodes , i a la part central hi ha dos nuclis polars , que posteriorment s’uneixen en un nucli secundari
nuclèol
Biologia
Petit corpuscle esferoidal que hom troba a l’interior del nucli de la cèl·lula.
Pot ésser únic o múltiple, i normalment es presenta a totes les cèllules Hom creu que prové d’unes regions dels cromosomes anomenades organitzadors nucleolars Al microscopi electrònic hom veu una estructura submicroscòpica que pot ésser formada per fibrilles irregulars o per masses homogènies és constant la presència de macromolècules de 150 Å El líquid nucleoplasmàtic penetra a l’interior del nuclèol, i hom creu que té relació amb la síntesi dels ribosomes El nuclèol desapareix en la telofase de la mitosi
Filtració glomerular
Fisiologia humana
La sang que aflueix als ronyons és sotmesa als glomèruls a un procés de filtració que consisteix en el traspàs de substàncies de la sang a l’espai urinari aquest és el primer pas de l’elaboració d’orina Per tal que aquest procés es realitzi, les substàncies que es filtren han de travessar la membrana glomerular , és a dir, la capa de cèllules i substàncies que separen l’interior dels capillars sanguinis, o espai intracapillar, de l’espai comprès entre els capillars i les parets de la càpsula de Bowman, o espai urinari El procés de filtració s’efectua, per tant, quan les substàncies de la sang…
retinacle
Botànica
En la flor de les orquídies, corpuscle nectarífer viscós que es troba a la base de les caudícules.
cos mucífer
Botànica
Corpuscle arrodonit o fusiforme que es dóna a les crisofícies i euglenofícies sota la cutícula cel·lular, ric en mucílag.
mastigosoma
Biologia
Petit corpuscle intercel·lular situat generalment prop de la membrana cel·lular, el qual origina un flagel i en dirigeix els moviments.
Es forma a partir del centrosoma, i sovint és doble Hom el troba en els ciliats i els flagellats
pirenoide
Biologia
Botànica
Corpuscle proteic present en els plastidis de les algues i de les antocerotals, que actua com a centre de formació de midó.
matèria
Filosofia
Física
Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic.
La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…