Resultats de la cerca

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus

Format al Club Egara, amb el primer equip aconseguí tres Campionats de Catalunya 2001, 2002, 2009, dues Copes del Rei 2007, 2009 i tres Lligues 2001, 2016, 2019 Amb la selecció espanyola fou campió 2005 i subcampió 2007, 2019 d’Europa, medalla de bronze en un Campionat del Món 2006 i subcampió olímpic a Pequín 2008 També disputà el Campionat d’Europa del 2011 i aconseguí el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016

Vinculat des dels seus inicis al Club Beisbol Viladecans, passà per totes les categories inferiors fins a arribar a l’equip sènior l’any 1984 Participà en l’època de màxims èxits del club, amb la consecució de divuit Copes del Rei 1984-2001 i setze Lligues espanyoles de divisió d’honor 1985-2000 Disputà deu Campionats d’Europa de clubs durant els anys vuitanta i noranta Ha estat jugador de la selecció espanyola des del 1985 fins al 2004, amb la qual participà en dos Mundials i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Retirat el 2006, restà vinculat al seu club

Jugà d’interior al FC Barcelona i al CD Sabadell Fou cinc vegades campió de Catalunya i d’Espanya els mateixos anys 1945-47, 1949, 1951 Formà part de la selecció espanyola en sis ocasions i disputà el primer partit internacional oficial d’handbol d’onze 1949 El 1950 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació espanyola Com a tècnic dirigí el primer equip del CD Sabadell

Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…

És president del Club Natació Terrassa des del 1994 Ha estat directiu de les federacions catalana 2002-08 i espanyola 2004-09 de natació També presideix l’Associació de Clubs de Waterpolo des del 2009

Participà, dins de la classe S7, als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, on guanyà una medalla d’or, dues d’argent i tres de bronze A Atlanta 1996 obtingué una medalla d’or, una d’argent i dues de bronze El 2006 li fou concedida la medalla de bronze del Reial Orde del Mèrit Esportiu

Membre de l'Asociación Española de Baile Deportivo y de Competición 2003-05 Des del 2007 és vicepresident de la Federació Catalana de Ball Esportiu FCBE Impulsà el reconeixement del ball com a modalitat esportiva pel Consejo Superior de Deportes CSD, la creació de la federació catalana de ball esportiu i el reconeixement de Catalunya 2008 per la United Country Western Dance Council UCWDC, fet que ha permès la participació de Catalunya en esdeveniments internacionals i Campionats del Món

Sorgit del planter del Círcol Catòlic de Badalona, destacà com a base i el 1956 fitxà pel CB Orillo Verde de Sabadell, disputant amb aquest la primera i segona Lliga Fou triat el millor jugador de la competició el 1957 El 1958 s’incorporà al Real Madrid, on jugà quatre temporades durant les quals guanyà tres Lligues i tres Copes consecutives 1960, 1961, 1962 El 1962 tornà a Badalona i fitxà pel Joventut, on es retiraria com a jugador el 1969, després d’haver aconseguit una Lliga 1967 i una Copa 1969 Internacional en 116 partits amb la selecció absoluta espanyola, fou el primer jugador que…

Fou el fundador de la secció de voleibol de l’Hispano Francès, club amb què també jugà a basquetbol i que, posteriorment, presidí Fou president de la Federació Espanyola de Voleibol 1968-72 i vicepresident de la Federació Internacional A més, fou corredor de rallis i subcampió estatal de petanca Participà en cinc Jocs Olímpics i en diversos Campionats d’Europa i Mundials L’any 1973 rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola de Voleibol Després de la seva mort es creà el Torneig Internacional Memorial Arturo Cortés de voleibol, organitzat per la Federació Catalana