Resultats de la cerca

Mostrà preferència per la literatura anglesa dels ss XVI i XVII, a Characters of Shakespeare's Plays 1817 i On Dramatic Literature of the Age of Elizabeth 1820 Altres assaigs crítics remarcables són Table Talk 1821-22 i The Spirit of the Age 1825

Religiós jesuïta, fill de pares catalans, fou considerat un dels millors crítics literaris del país És autor, entre d’altres obres, de En torno al centenario de Marcelino Menéndez Pelayo Fou rector de la Universidad Católica Andrés Bello i formà part de l’Academia Venezolana de la Lengua

No se'n conserva l’original i hom es pot fer càrrec del seu aspecte per una àmplia sèrie de còpies romanes de marbre, de les quals la més pura, en opinió dels crítics, és la conservada al Museo del Prado, restaurada al s XVIII, amb poc encert, donant-li la figura d’un arquer

Els seus reculls de poemes Sonatines d’automne , 1895 Le sang parlé , 1904 reflecteixen la influència de Mallarmé, Barrès i Maeterlinck Escriví també novelles Le soleil des morts , 1898 i assaigs crítics, reunits en el volum Princes de l’esperit 1920, i fou historiador de l’art Amb Lugné-Poe fundà el Théâtre de l’Oeuvre

Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium 1691 Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library Excellí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris 1699, sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques

Primer gran prosista del seu país, compongué, a imitació de Chateaubriand, novelles sentimentals, per la qual cosa alguns crítics el consideren l’iniciador del corrent indigenista, bé que en realitat es limità a poetitzar el “bon salvatge” a la manera del primer Romanticisme europeu Les seves obres més populars són O guarani 1857, Iracema 1865 i Ubirajara 1875

Un dels crítics més aguts de l’època de Shakespeare Escriví The Malcontent 1604, on fa una dura crítica dels excessos comesos en una cort lasciva És autor del poema The Metamorphosis of Pigmalion, Image and Certain Satires De la seva producció dramàtica cal destacar Histriomastix 1599, on satiritza Ben Jonson, cosa que no fou obstacle perquè ambdós autors collaboressin junts més endavant

Ensenyà a Atenes, i a Palmira fou el principal conseller de la reina Zenòbia Acusat d’haver escrit una carta on la reina es negava a rendir-se, fou executat quan la ciutat sucumbí a l’emperador Aurelià Els seus treballs retòrics i crítics foren molt apreciats La tradició medieval li atribuí, sense gaire fonament, el tractat Del sublim Pseudo-Longí

Desenvolupà quasi tota la seva activitat a Toledo, on collaborà en la construcció de l’ajuntament, amb NVergara i JBMonegro, i intervingué en la capella mossàrab de la catedral, que havia començat EEgas Com a pintor treballà amb el seu pare en els retaules d’Illescas Alguns crítics creuen que són d’ell algunes obres i rèpliques d’obres del seu pare

Conscient que el principi que només la Bíblia és paraula de Déu és desvirtuat quan la interpretació bíblica es fa exclusiva de l’autoritat eclesiàstica, es dedicà a l’estudi de l’Escriptura Els seus comentaris crítics, reunits en la Summa doctrinae de foedere et testamento Dei 1648, fan que sigui considerat com el primer representant significatiu d’una teologia sobre l’Aliança