Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Sepultures del Mas Palomes (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Situació Sepultures de Mas Palomes Una vista de l’anomenada Tomba del Gegant , a causa de les seves proporcions J Galobart En aquesta zona hom coneix tres tombes, si bé és ben possible l’existència d’un bon nombre més, ateses les característiques del terreny, un immens pedregar on, precisament, hi ha excavades les que tot seguit descriurem La primera és al capdamunt de la serra de Palomes, mentre les dues restants, buidades a la roca a uns 200 m de l’anterior, se situen en ple vessant meridional Long 1°39’55” — Lat 41°41’40” Per anar a veure aquestes sepultures és un xic difícil, atesa la…
Tombes de Sant Pere de les Cigales (Navàs)
Art romànic
Situació Una de les tombes excavades a la roca A Daura Aquest grup funerari es troba a l’indret on hi ha l’església romànica de Sant Pere de les Cigales Es tracta d’una vall enlairada que limita les comarques del Bages i del Berguedà, travessada pel camí que mena al mas l’Alzina, tot això dins el terme municipal de Navàs Long 1°49’25” - Lat 41°54’50” Necròpoli Com ja hem dit, prop de l’església de Sant Pere hi trobem algunes tombes obertes a la pedra Hi ha d’una banda l’enterrament situat a uns 100 m a llevant del santuari, excavat en un bloc isolat de pedra, sota una figuera Presenta forma…
Sepultura del Grauet (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Aquest enterrament es localitza al bell mig d’una vinya replantada fa poc, a uns 150 m de l’església romànica de Santa Maria del Grauet Long 1°37’10” — Lat 41°42’21” La petita església serveix de magnífic punt de referència per arribar a aquesta sepultura, puix que el gran bloc és visible si hom mira vers tramuntana Necròpoli Un gros bloc de pedra, després segurament de la penya veïna, serví per a excavar-hi un sepulcre amb els extrems arrodonits i amb la capçalera més ampla que el peu, amb el difunt mirant vers ponent F Baltà Un detall de la pedra on apareix excavada la sepultura,…
El Serrat dels Morts (Santpedor)
Art romànic
Situació Una de les tombes, de cista, excavada, com la resta de les que formen el cementiri, al final del segle XIX Constitueix la primera excavació medieval coneguda a la comarca J Galobart Es tracta d’una necròpoli de tombes del tipus “cista”, localitzada en un turó que s’aixeca a llevant del poble de Santpedor, prop d’una masia Long 1°51’50” - Lat 41°47’10” S’ha de seguir, en principi, el mateix camí que ens porta al Serrat Rodó i prosseguir uns dos quilòmetres i mig més fins a la masia de Lluçà Seguidament cal travessar el Riu d’Or i caminar un quilòmetre més fins arribar al Serrat dels…
Quaderns d’Història Tarraconense
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona, Secció d’Arqueologia i Història.
De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i creà un…
Necròpoli de Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Aquesta estació arqueològica medieval és situada al costat mateix de l’església parroquial de Sant Mateu, a l’interior d’un cobert, emprat actualment com a petit museu d’eines pròpies del camp Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Necròpoli Una de les sepultures que constitueixen l’estació, la més interessant de quantes hi ha al Bages A Lajarín Una de les interessants sepultures que constitueixen la millor mostra de necròpoli que hi ha al Bages A Lajarín Es tracta de la millor mostra de necròpoli de tombes antropomorfes excavades a la pedra que hi ha al Bages, i presenta un estat de…
Cementiri de Santa Llúcia (Rajadell)
Art romànic
Situació Fotografia de la tomba localitzada amb motiu d’unes obres, a l’interior de la qual hi havia encara l’esquelet J Galobart Es localitza a la ribera esquerra de la riera de Rajadell, aigües avall del poble, dins la finca anomenada Forn de Santa Llúcia Lloc on hi havia hagut un convent d’aquella advocació i, posteriorment, un forn de vidre Long 1°42’40” - Lat 41°43’50” Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí que per arribar a Santa Llúcia de Rajadell Necròpoli Aquesta estació mortuòria medieval fou localitzada, amb motiu d’unes obres, a poc més d’un metre de fondària Aquesta…
Necròpoli de la Vinya del Guitarra (Navàs)
Art romànic
Situació La tomba núm 3 de la Vinya del Guitarra, de forma força pisciforme J Barberà Aquesta necròpoli es localitza ben a la vora de l’estació arqueològica de Cal Garrifes, puix que solament les separa una distància d’uns 200 m Long 1°41’00” - Lat 41°53’03” A uns 500 m d’haver deixat Cal Garrifes s’ha d’agafar un caminet que anant vers llevant, com si s’anés al proper castell de Torroella, conduirà a una zona encinglerada, enmig d’un bosc, on hi ha les sepultures Necròpoli Aquest nou conjunt funerari, també excavat a la roca, presenta un total de cinc enterraments Llevat del primer d’ells,…
Tomba de la Galilea (Cardona)
Art romànic
Necròpoli Enterrament excavat a la roca del castell, descobert l’any 1962 en una campanya d’obres Aquesta foto fou obtinguda l’abril de 1962, poc abans que la tomba fos novament colgada J Boixadera En l’excellent marc arquitectònic que és el castell de Cardona sabem de l’existència d’un enterrament excavat a la roca El punt en concret on es va trobar és conegut amb dos noms diferents La Galilea o Els Porxos Pintats La seva descoberta data de l’any 1962, però no es donà a conèixer fins fa ben poc En el context d’un treball de recuperació de materials i documentació arqueològica en general,…
Necròpoli del Turó dels Moros (Callús)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal que forma part del vessant de llevant del Puig Alter, en una zona força perduda i emboscada Long 1°47’45” — Lat 41°49’00” Per anar-hi cal sortir de Callús en direcció al caseriu de Viladelleva conegut sobretot per la seva església romànica i seguir el camí, gairebé 5 km, parallelament a la riera de Vallverd fins arribar a Cal Pasqual Un cop allí cal desviar-se per una pista forestal inutilitzada que va pujant revoltant força vers aquell punt Necròpoli Planta i seccions d’una de les tombes de l’estació la que ha estat designada amb el…