Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
Circàssia
Regió
Regió de Rússia, que constitueix la part occidental de la Ciscaucàsia, entre la mar Negra, la vall del Kuban’, l’altiplà de Savropol i el Gran Caucas.
Comprèn l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos, l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars És formada al S pel Gran Caucas i els seus contraforts, i al N, per la plana alluvial del Kuban’ el clima és temperat La regió és drenada per l’Urup i altres afluents del Kuban’, que davallen del Gran Caucas De terres negres molt fèrtils, l’economia es basa principalment en l’agricultura cereals Malgrat ésser conquerida pels romans segle I aC, la influència d’aquests hi fou molt feble Al segle V fou conquerida pels perses, i al segle XVI, per…
la Castellana

La Castellana al seu pas pels banys de Molig
JoMV
Riu
Riu del Conflent, tributari, per l’esquerra, de la Tet; es forma a l’W del coll de Jau (1.513 m alt), partió d’aigües amb l’Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva (2.024 m alt) i de Bernat Salvatge (2.421 m alt), al massís de Madres.
A l’E l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor 1845 m alt i de la serra d’Escales 1702 m alt La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana o de Jau i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat Vers el SE segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües…
Beniatjar

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al sector sud de la comarca.
El terme és molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 1 104 m alt, pels quals davallen els únics corrents fluvials el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar L’economia és basada en l’agricultura, que aprofita els sectors més plans i els vessants baixos, on forma feixes predomina el secà només hi ha 12 ha de regadiu, i els conreus més estesos són el de la vinya, oliveres i, subsidiàriament, cereals La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris 92% de l’àrea conreada La població, que es mantingué…
Montardo
La vila d’Arties i el Montardo d’Aran , al fons
© Fototeca.cat
Massís
Massís del Pirineu axial, entre la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça.
Situat entre els massissos del Besiberri i de Colomers i entre les conques de la Garona Valarties i del Segre Noguera de Tor, malgrat la seva altitud relativament modesta 2833 m, destaca dels altres per la seva situació més nòrdica, el seu aïllament relatiu i la seva importància hidrogràfica Passat el port de Caldes 2530 m i les agulles de Mangades 2623, 2628 i 2661 m alt, s’arriba pel NW al coll de Montardo 2781 m alt, que baixa ràpidament cap al S port de Collcrestada, 2475 m Al NW del coll arrenquen del cim del Montardo tres serres, que davallen escalonadament la de Montardo…
vall de Toran

Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra…
La Roca d’Aguilar (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es…
riera de Merlès

La riera de Merlès, prop del veïnat de les Heures, al terme de la Quar
© Fototeca.cat
Riera
Afluent per l’esquerra del Llobregat.
Es forma per la unió, prop del molí de Morata Palmerola, al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau 1543 m alt, als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera De règim pluvionival semblant al de l’alt Llobregat, té una…
Córdoba
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió del Centre.
La capital és Córdoba Morfològicament s’hi delimiten dos sectors un de pla, a l’est i al sud, i un altre de muntanyós, a l’oest i al nord-oest, ocupat per la serralada de Córdoba El clima hi és temperat, de tendència a la continentalitat, amb temperatures mitjanes anuals entre els 19°C al nord i els 16°C al sud la pluviositat és d’uns 1 000 mm anuals, amb una distribució molt irregular més humit cap al sud i amb una estació seca de maig a setembre La província és drenada per nombrosos rius uns que davallen de la Sierra de Córdoba i es perden a l’àrea endorreica de Salinas Grandes, i uns…
La Devesa de Campoamor
El llangardaix comú Lacerta lepida , una espècie termòfila prou corrent als barrancs propers a la devesa de Campoamor Jaume Orta La Devesa de Campoamor 227, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Al sud del cap Roig, a l’extrem meridional dels Països Catalans, s’hi desenvolupen una sèrie de petites albuferes sobre els trams baixos de les rambles i barrancs que davallen dels relleus circumdants Entre dues d’aquestes rambles —el riu Nacimiento i laCanyada de Matamoros— es troba el paratge anomenat Devesa de Campoamor, que…
Serraïma
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Sallent (Bages), al sector E del terme.
Situada al gran altiplà de llevant del terme de Sallent, entre el riu de Cornet i la Riera Gavarresa i solcat profundament pels torrents que davallen cap al Llobregat El Montcogul —el cim més alt del terme de Sallent i del sector central del Bages— presideix l’espaiós conjunt Tot aquest territori, situat dintre els límits del castell de Sallent, des del principi del segle XI, passà a ser propietat del monestir de Sant Benet de Bages principalment, i també dels de l’Estany, Serrateix i la Portella SantPere i Sant Martí formaren sengles…