Resultats de la cerca
Es mostren 471 resultats
concili V del Laterà
Divuitè concili ecumènic (1512-17), convocat per Juli II (enfront d’un sínode cismàtic reunit a Pisa per Lluís XII de França) i prosseguit per Lleó X.
Ratificà el concordat amb Francesc I de França, establí la superioritat del papa sobre el concili, definí la doctrina de la immortalitat de l’ànima i promulgà decrets de reforma
Manifiesto de los Persas
Història
Nom amb què és conegut el document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, que fou presentat a Ferran VII d’Espanya a València (abril del 1814).
El manifest demanava la supressió de la constitució i dels decrets de les corts de Cadis, i serví a Ferran VII per a justificar a posteriori el restabliment de l’absolutisme
decret llei
Política
Dret polític
A l’Estat espanyol, norma amb rang de llei dictada amb caràcter provisional pel govern de l’estat en casos d’extraordinària i urgent necessitat i que en el termini màxim de trenta dies ha d’ésser convalidada o refusada pel Congrés dels Diputats.
La constitució prohibeix d’utilitzar-la per a regular matèries que considera dotades d’una especial transcendència Els governs de les comunitats autònomes estan mancats de la facultat de dictar decrets llei
consell municipal
Història
Òrgan deliberatiu i de govern d’un municipi.
Des de l’alta edat mitjana les comunitats locals s’administraren a través dels consells o assemblees de veïns Originàriament era integrat per tots els veïns consell obert Sovint, però, es reunia un consell restringit , que aplegava només una part del general i actuava per delegació d’aquest A partir de la baixa edat mitjana aquest consell restringit substituí el general, que perdurà només en entitats de població molt reduïdes, i donà lloc a l’estructura del municipi modern Als Països Catalans, abans dels decrets de Nova Planta, el consell municipal era anomenat consell d’…
Francesc Jover
Cristianisme
Teòleg.
Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis Sanctiones ecclesiasticae , 1555 i anotà l’exposició de Tomàs d’Aquino sobre el llibre de Job Divi Thomae Aquinatis longe difficillimum historia dilucidaque explicatio , 1557
comú
Dret administratiu
Conjunt de veïns d’un terme, parròquia, vila, ciutat, etc, representat per uns magistrats i un consell de veïns, anomenat consell de comú
.
Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, era anomenat també comuna i universitat modernament, municipi al Rosselló i als altres territoris incorporats a França el 1659 s’ha mantingut la forma comuna , per influència del nom francès oficial Només a Andorra s’ha mantingut, al costat de parròquia, la forma comú
veguer
Dret administratiu
A Andorra, cadascun dels representants dels coprínceps (un per cadascun), episcopal i francès.
Nomenats personalment per ells, la durada de llur mandat és indefinida Caps de la força armada i de la policia, són els responsables de l’ordre públic i els administradors de la justícia penal Amb el jutge d’apellacions constitueixen el tribunal de corts Els decrets promulgats per ells de comú acord tenen força de llei
Sentència per les indemnitzacions de la presa de Tous
L’Audiència de València fa pública la sentència de les indemnitzacions que s’han de pagar pel cas del trencament de la presa de Tous La llista comprèn 5270 afectats, que han de rebre en conjunt 11125 milions de pessetes Queden exclosos de les indemnitzacions els perjudicats que ja van subscriure un conveni amb el Govern acollint-se a anteriors decrets
Diego Covarrubias y Leiva
Cristianisme
Bisbe i canonista.
Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566
Comissaria General d’Assegurances
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de juliol de 1936, dependent de la conselleria de finances, a fi d’intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d’assegurances.
Per decret de 9 de gener de 1937 formant part dels decrets de s'Agaró fou creat el Servei Tècnic d’Assegurances, que havia d’exercir les funcions de la Comissaria General d’Assegurances vida, incendi, transports i diversos i de la Comissaria d’Assegurances Socials maternitat, accidents de treball, retir-vellesa Pel mateix decret fou creat el Consell General d’Assegurances, amb atribucions consultives i executives