Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
Fritz Todt
Història
Enginyer i polític alemany.
Li fou encarregada 1933 l’organització dels transports i les fortificacions del Tercer Reich i creà l’Organisation Todt Aquesta entitat s’ocupà de la realització de la xarxa d’autopistes alemanyes 1933-38 i de l’edificació de la línia defensiva Siegfried 1937-40 Fou ministre d’armament i municions 1940 Mort ell, dirigí l’organització l’arquitecte ASpeer, que construí el Mur de l’Atlàntic
castell del Montgrí
© Fototeca.cat
Restes de la fortificació històrica al el Montgrí
, dins del municipi de Torroella de Montgrí
(Baix Empordà).
El castell fou ordenat de bastir 1294 per Jaume II, dins la seva política d’intimidació als comtes d’Empúries, però la decadència palesa de la dinastia d’Empúries, que acabà amb l’extinció de la primera línia dels comtes, féu inútil la funció defensiva del lloc, i sembla que ja des del 1301 foren interrompudes les obres Resten els quatre grans murs la planta és quadrada, flanquejats per quatre grans torres regulars
atac
Militar
Acció d’atacar, consistent en un conjunt d’accions parcials per mitjà de les quals hom avança sobre la posició enemiga fins a ocupar-la.
L’atac ha de trencar la voluntat de resistència de l’enemic en el moment crític de la seva situació defensiva Cal combinar el foc amb la maniobra L’atac comprèn diverses fases que assoleixen objectius successius Malgrat que les situacions tàctiques són múltiples, hi ha uns principis generals d’atac potència en l’acció, concentració de mitjans, concentració d’esforços, unitat i coordinació d’accions, simplificació dels procediments, distribució dels mitjans i materialització de la maniobra
Triple Aliança
Història
Aliança signada el 20 de maig de 1882 a Viena per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
Davant el perill de l’agressió francesa, Itàlia buscà l’ajuda d’Alemanya i s’uní a l’aliança signada per aquesta potència amb Àustria-Hongria 1789 Així es formà la Triple Aliança, unió defensiva envers França en cas d’agressió no provocada, enfront de qualsevol coalició de dos estats envers els països que formaven l’aliança El 1887 fou ratificada, però es trencà el 1915 en entrar Itàlia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats
Alejandro Goicoechea Omar
Transports
Enginyer basc.
Estudià a l’Escola d’Enginyers de l’Exèrcit Fou director de la construcció de l’anomenat cinturó de ferro , defensa fortificada al voltant de Bilbao per protegir la ciutat de l’avanç de les tropes franquistes durant la Guerra Civil Espanyola El 1937 passà al bàndol rebel i donà detalls dels punts dèbils de la línia defensiva que havia dirigit, fet que propicià la caiguda de Bilbao El 1942 culminà amb èxit el disseny del tren TALGO
gola
Militar
Línia recta que antigament unia els extrems de dos flancs en una fortificació defensiva.
acantozooide
Zoologia
Individu de les colònies d’hidrozous que té forma d’espina i missió defensiva.
Act of Union
Història
Nom donat a dues lleis que formaren primer el regne de la Gran Bretanya, amb la unió d’Escòcia i Anglaterra (1707), i després el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, amb la unió d’Irlanda i la Gran Bretanya (1800).
La Union Act amb Escòcia culminà un procés iniciat amb la unió personal Jaume I d’Anglaterra, 1603 i accelerat davant del perill d’una restauració dels Stuart Anglaterra La Union Act amb Irlanda fou una reacció defensiva contra el desvetllament dels catòlics rebellió dels Irlandesos Units de Wolfe Tone, 1789 El parlament irlandès l’acceptà, però l’oposició a la unió es mantingué fins que Irlanda aconseguí l’autonomia 1921 i finalment, el 1949, la independència total República d’ Irlanda
tractats de San Ildefonso
Història
Tractats signats entre Espanya i la República francesa el 1796 i el 1801.
Pel primer, Espanya entrà en guerra contra Anglaterra era una aliança ofensiva i defensiva Pel segon, Espanya lliurà als francesos la Louisiana en canvi de la Toscana, que fou incorporada al ducat de Parma Aquest tractat establia, a més, la cooperació militar de Carles IV a les empreses napoleòniques, motiu pel qual fou ordenat un reclutament militar al País Valencià Això provocà un seriós avalot a València estiu del 1801, que obligà Carles IV a renunciar-hi i a amnistiar els revoltats quinta
batalla de Magnèsia
Història
Militar
Batalla lliurada a Magnèsia, a l’hivern de 190-189 aC, entre els romans i Antíoc III de Síria.
Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor