Resultats de la cerca

Aquesta església presideix el cementiri de la vila, fora del recinte medieval Consta ja documentada el 1228 mercès a deixes testamentàries Era una església sufragània de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i el 1279 disposava d’una capellania Va tenir un capellà propi fins entrat el segle XIX Al segle XIII figura ja documentat el seu cementiri El temple actual és gòtic i en part és ocupat avui pels nínxols del cementiri

Tot i que no sempre, la melodia original solia aparèixer a la veu superior, i servia de tenor d’una composició a tres o quatre veus Usualment se n’alteraven o variaven algunes de les característiques melòdiques o rítmiques originals, sense que deixés de ser reconeixedora Al segle XVI la paràfrasi de vegades es desenvolupava imitativament, passant d’una veu a una altra, com feu Josquin des Prés en la Missa Pange lingua

Doctor en teologia i canonge d’Alcalá de Henares, fou nomenat bisbe d’Elna el 1638 Pel juny del 1640 intentà de fer de mitjancer entre la ciutat de Perpinyà i el general en cap de l’exèrcit castellà, marquès de La Rena, que volia allotjar-hi les tropes No pogué impedir que, irat pel refús dels perpinyanesos, bombardegés dos cops la ciutat i, assolit l’allotjament, deixés saquejar-la El 1641 fou transferit a la seu de Cadis

Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona 1875, i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí S'establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a la instrucció d’infants L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila 1920 i una biblioteca popular del mateix nom

Antiga església, inicialment amb funcions de parròquia o d’ajuda parroquial, situada sota la cinglera de Cadevall, prop del mas Gleies, inicialment dit Ecclesiis o Esgleies , i enfront del castell de Fornils És citada en deixes testamentàries dels anys 1269 i 1317 amb el nom de Sant Pere de Fornils va abandonar-se amb el despoblament dels segles XIV i XV i ara només se’n conserva una part de l’absis o del presbiteri, del final del període romànic

Església del castell de Castellcir, situada sobre l’esperó rocós més a l’est del castell Les primeres notícies consten en deixes testamentàries a partir del 1217 El 1469 els Planella hi feien cremar una llàntia i consta que tenia una petita dotació de terres per a aquest fi L’església actual fou ampliada i modificada en època gòtica, sembla que al 1531, segons un dibuix de la dovella central del seu portal, espoliat, junt amb altres pedres treballades, fa pocs anys

Prior del monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, el 1427 l’annexà a Montserrat, d’on esdevingué monjo El 1443 la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, l’envià a Itàlia a gestionar la tramesa de monjos de Montecassino a Catalunya, i en concret a Montserrat Hom li atribueix el nucli primitiu 1433 del Llibre de fundacions de Montserrat, recull fonamentalment de deixes per a fundacions d’aniversaris, destinat a la sagristia del monestir, d’un gran valor històric

Santuari marià situat a la punta d’un característic espadat, a 1123 m d’altitud És un lloc molt freqüentat, accessible des del coll de Condreu, al límit entre la Selva i la Garrotxa És esmentat en deixes testamentàries des del 1269, dins l’antiga parròquia de Sant Martí Sacalm o de Cantallops Els terratrèmols del 1428 van arruïnar l’antiga església, que fou reconstruïda seguint l’antiga orientació romànica també es va fer aleshores una imatge gòtica d’alabastre que encara presideix el temple

El 1253 s’oposà a unes deixes fetes per Pere de Puigverd i el seu fill Berenguer als templers de Gardeny Assistí a la cort de Lleida del 1273 Estigué en revolta contra el rei i l’infant Pere el 1274, però acabà sotmetent-se i obtenint el perdó Collaborà en la reducció de la revolta dels sarraïns valencians el 1276 Estigué al costat de Pere el Gran en lluita contra els francesos per l’agost del 1285, i formà part de la missió negociadora del tractat de Tarascó el 1291

Advocat de professió, s’adherí al Partit Socialdemòcrata, al capdavant del qual succeí Joe Bossano i guanyà les eleccions del 1996, el 2000, el 2003 i el 2007, i exercí com a primer ministre Davant l’ofensiva del president del govern espanyol José María Aznar que reclamava el retorn de Gibraltar a Espanya, al novembre del 2002 convocà el referèndum pel qual fou rebutjada aclaparadorament la cosobirania amb Espanya Prengué mesures perquè Gibraltar deixés de ser considerat un paradís fiscal L’any 2011 fou derrotat en les eleccions pel partit laborista, liderat per Fabián Picardo