Resultats de la cerca

Era conegut també per terraemarita , i, generalment, consistia en la cinquena part dels fruits, després de deduït el delme, si hom no podia demostrar documentalment que era pagat d’altra manera

Aquesta església, avui completament desapareguda, era situada en un serrat homònim que s’aixeca al sud-est de Bellver Diversos documents en donen referències El més antic és de l’any 1096, en què els esposos Guillem Pere i Sicarda van vendre a Ramon Arnau i Berenguer Arnau un alou que es trobava al comtat de Cerdanya, al pagus de Talló, al terme de Bor o Pedra Aquest alou afrontava, d’una banda, amb Torrelles, d’una altra, amb la serra de Sant Agustí, d’una tercera, amb el riu Segre i d’una quarta, amb el coll de Trapa Entre els béns amb què el comte Ramon Guifré de Cerdanya va dotar …

El mot sol aplicar-se a la transferència progressiva, ja des de l’edat mitjana, dels delmes delme a senyors laics, o a llur abolició a partir de la Revolució Francesa i, d’una manera específica, al procés de desamortització

L’església de Santa Maria de Paller era inicialment una construcció romànica dins la demarcació de l’antic comtat de Cerdanya, a la vall del Bastareny Documentada des del segle XII, la primera església devia localitzar-se a l’indret conegut amb el nom de Paller de Dalt L’any 1193 Galceran de Pinós i el seu fill Ramon feren donació a Santa Maria de Paller de dotze sexters de blat i cent cinquanta sous aquesta donació havia de cobrar-la l’església de Santa Maria de Paller del delme de Gavarrós, juntament amb un porc i dotze diners que rebien anualment d’un particular de Bagà L’…

Segurament el primer esment del castell o la fortificació de Comabella és de l’any 1064, en què Ramon, fill de Miró, i la seva muller van donar al seu vassall Ermengol Bernat l’alou que tenien al comtat d’Urgell, al lloc de Comabella, amb la vuitena part de la torre que hi havia i el delme L’any 1069 Ermengol Bernat donà al seu parent Berenguer Ramon i a la seva esposa Rialena tot el que tenia a Comabella, amb la vuitena part de la torre i el delme A la darreria del segle XII, el 1174, Pere Sanç de Llobera i el seu fill Pere empenyoraren a Elisenda “ ipsum castrum de…

Situació Ruïnes de l’església, on encara són visibles l’absis, l’obertura de la porta de migjorn i el basament d’un contrafort tardà ECSA - J Bolòs Les ruïnes d’aquesta església es troben al costat de les restes de l’antic vilatge de Montlleó i del vèrtex geodèsic que hi ha a l’indret Mapa 32-13327 Situació 31TCG126505 Per a anar-hi cal agafar la mateixa pista que mena al castell i vilatge de Montlleó JAA Història Fins a la segona meitat del segle XII no posseïm notícies del petit enclavament fortificat de Montlleó ni de la seva església El lloc…

Canonge augustinià, prior de Roda d’Isàvena i bisbe de Lleida 1308-13 Celebrà un sínode 1308, on donà diverses disposicions sobre la conducta clerical El 1309 era a Roma com a ambaixador de Jaume II per obtenir que el delme concedit al rei pel papa per la conquesta de Còrsega i Sardenya pogués ésser destinat a la projectada croada contra Granada Donà diverses disposicions per a l’ordenació de l’església de Roda

Existia ja el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d’Albanyà El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d’Arles Vallespir i tenia la categoria de cella o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881 Del segle XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d’Arles El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci

L’antic poble de Blancafort, situat a la banda nord de l’antic terme de Tragó de Noguera, ha desaparegut totalment negat per les aigües de l’embassament de Canelles El lloc i el castell de Blancafort foren conquerits vers l’any 1116 pel vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera —probablement en el mateix moment que es conquerí el castell d’Os de Balaguer— Uns anys més tard, el 1130, el mateix Guerau Ponç feu donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de la meitat del delme del castell de Blancafort i, conjuntament, Ii cedí també un home propi En fou feudatari Ramon Berenguer d’Àger…

Fou canonge d’Urgell i secundà estretament la política de Pau Claris El 1634 intervingué amb aquest als avalots que hi hagué a Vic contra l’aplicació del delme als eclesiàstics El 1638 formà part, com a oïdor, de la generalitat de Catalunya presidida per Claris Collaborà, també amb aquest, en l’oposició que el capítol urgellenc menà contra el bisbe Pau Duran i contra els ciutadans Durant el govern dels francesos fou nomenat inquisidor a Catalunya