Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, milità en el Centre Nacionalista Republicà, i després passà a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial 1917, conseller de la Mancomunitat 1919 i regidor de Barcelona 1920 Deposat per la Dictadura com a tinent d’alcalde, recuperà el càrrec el 1930 Collaborà a El Poble Català i La Veu de Catalunya

Fou un dels protagonistes de la revolta antialmoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tašfīn ibn ‘Alī Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva 1145 i Alacant Deposat, fou lliurat als Banū Gāniya balears, que l’empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix

Monjo a Antioquia, fou nomenat després bisbe de Constantinoble 428 Deposat en el concili d’Efes 431, fou tramès novament al seu monestir, i després fou exiliat a l’Alt Egipte Es conserven fragments de les seves cartes i dels seus sermons, i el 1895 hom trobà una versió siríaca del seu Basar d’Heràclides

Hi assistiren uns 150 bisbes Tenia per finalitat, segons el papa, de guarir les cinc nafres de l’Església la mala conducta de clergues i laics, el perill de l’islam, el cisme grec, les invasions tàrtares i la ruptura entre el papa i l’emperador Frederic II Aquest hi fou deposat El concili promogué, sense èxit, la predicació d’una croada

Metropolita de Novgorod 1648-52 i patriarca de Moscou 1652-66, fou conseller del tsar Aleix de Rússia , del qual obtingué tasques de govern Emprengué una important reforma litúrgica i disciplinària que provocà el moviment cismàtic conegut amb el nom de Raskol Havent entrat en conflicte amb el tsar, es retirà a un monestir 1658, i posteriorment 1666 fou deposat per un sínode

Seguidor de les doctrines cristològiques d’Eutiques, quan aquest fou condemnat reuní un concili conegut com el lladronici d’Efes 449, on aconseguí de rehabilitar les formulacions monofisites Rebutjada definitivament aquesta doctrina pel concili de Calcedònia 451, fou deposat i exiliat Els creients alexandrins es dividiren entre els qui acceptaren el dictat imperial i els qui restaren fidels a llur patriarca

Fou diputat i vicepresident de l’assemblea nacional francesa Dirigent del Rassemblement Démocratique Africain, fou primer ministre 1958 i president 1960 de la nova república del Níger Reelegit el 1965 i el 1970, continuà com a president, primer ministre i ministre d’afers estrangers, i dugué a terme una política filofrancesa i occidentalista Deposat per l’exèrcit 1974, fou empresonat fins el 1984

La figura més rellevant fou Francesco Foscari Venècia 1373 — 1457, elegit duc el 1423, que promogué l’expansió veneciana cap a l’interior Aliat amb uns altres estats italians, lluità contra el ducat de Milà Fracassada la seva política, fou deposat el 1457 De la primera meitat del s XV data el palau gòtic, de la família, anomenat Ca'Foscari, al Canal Gran

Antic marxista afiliat al Ba'ṯ, contribuí al cop d’estat que portà aquest partit al poder 1963 Governador militar 1964, fou deposat per la facció esquerrana del Ba'ṯ i empresonat 1966-67 amb Aflak i al-Biṭār Exiliat l’any 1971, fou condemnat a mort en rebellia, pel règim de Ḥafīẓ al-Assad Després del 2003 retornà a Síria 

El seu líder, Kimon Georgiev, juntament amb el militar Damian Velkhev, organitzà un cop d’estat, el 1934, i esdevingué primer ministre Foren suprimits els partits polítics i establertes relacions diplomàtiques amb l’URSS El govern de Georgiev fou deposat pel rei Borís III de Bulgària , que temia la formació d’una república El grup, amb Georgiev al davant, formà encara un breu govern el 1944