Resultats de la cerca

Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581 Ensenyà arts als convents de Calataiud 1579-82 i d’Onda 1584-86, es doctorà en teologia 1586 a València i estudià hebreu El 1593 assistí al capítol general de Cremona —en el qual tingué lloc la separació dels descalços— Fou prior del convent de València 1597-1600, provincial d’Aragó 1603-06, i al seu esperit reformista es deu la florida intellectual i religiosa de la província al s XVII Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i collaborador del patriarca Juan de…

Els evangelis diuen que era descendent de la casa de David, que habitava a Natzaret i que era fuster És commemorat el 19 de març, i com a patró dels obrers, l’1 de maig És considerat patró de l’Església universal La seva iconografia, molt abundant, va sempre lligada, d’acord amb els evangelis canònics o apòcrifs, amb Maria i Jesús El seu culte, antic a Orient, no es difongué a Occident fins a la baixa edat mitjana, i aconseguí posteriorment una gran devoció popular En foren els especials propagadors els carmelitans descalços, anomenats per això josepets És testimoni d’aquesta…

Hi ha un passeig central vorejat de plàtans i unes voreres laterals És un dels llocs més concorreguts de la ciutat Són característiques la  font de Canaletes , els quioscs, les terrasses dels bars, les parades de flors el mercat de flors hi era installat ja al segle XVIII, de regals i records fins l’any 2011, també d’ocells i altres petits animals, com peixos, tortugues, etc, el monument modernista a Frederic Soler, de Pere Falqués i Agustí Querol 1900, els hotels, les botigues i els locals d’espectacles, etc A la part alta, sector dit rambla de Canaletes o dels Estudis , hi hagué l’Estudi…

Refugi d’ermitans a mitjan segle XVI, igual que les veïnes de Santa Maria, Santa Bàrbara , Sant Bartomeu i Loreto, fou fundada per fra Llorenç Julià Els plans del santuari són, com els de l’església parroquial d’Ulldemolins, obra de Jaume Amigó, que li dona una traça força similar, encara que molt més reduïda, a la de l’església del poble L’edifici es bastí cap al 1579 pel mateix temps s’hi construïa una casa de l’ermità i un convent al seu redós, on es volien establir dos monjos basilians, que no fou autoritzat pel comú del poble, allegant la pobresa del lloc Entre el 1587 i el 1599 la…

Entrà a l’orde dels agustins descalços Ocupà diversos càrrecs, com els d’examinador sinodal, qualificador de la suprema inquisició, predicador de Felip IV i cronista del Regne d’Aragó El 1634 fou elegit vicari general per la seva congregació Pocs anys després, el rei el presentà per al bisbat de Solsona En plena crisi política, ocasionada per la guerra a Catalunya, fou desterrat pel govern francès, i passà a ocupar la seu episcopal de Lleida tan bon punt fou conquerida aquesta ciutat per les armes de Felip IV la mort el va sobtar a Fonts mentre hi feia la visita pastoral Tant a…

Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta…

Agustí establí al seu voltant una comunitat de clergues per a aquesta i per a d’altres, nascudes a imitació de la seva, escriví, vers l’any 400, una regla monàstica dita ad servos Dei , la qual, juntament amb els sermons De vita et moribus clericorum i les Enarrationes super psalmum 132 , formen els documents bàsics de l’ideal monàstic de sant Agustí, que exercí una forta influència en l’estructuració de la vida religiosa occidental També dirigí un grup de dones que vivien comunitàriament amb la seva germana la versió femenina de la regla unida a l’epístola 211 és una recensió molt posterior…

Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou canonge de Lleida i continuador, a l’Estudi General, del moviment iniciat per Antoni Agustí al s XVI Organitzà l’arxiu capitular de la seu de Lleida Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641 Fou amic de Pèire de Marca i d’altres estudiosos, com G Roig i Jalpí, amb els quals mantingué correspondència També fou visitador reial de Lluís XIII i Lluís XIV Diputat eclesiàstic i, per tant, president de la Generalitat 1656, el 1659 lluità, sense èxit, contra la separació…

Malgrat l’oposició molt dura d’amplis sectors, els convents reformats, protegits per Felip II d’Espanya, formaren una província separada el 1580, i el 1593 en fou aprovada la independència total L’orde es dividí aviat en dues congregacions la d’Espanya, o de Sant Josep, i la d’Itàlia, o de Sant Elies, que es fusionaren el 1875 amb motiu de la restauració de l’orde La d’Itàlia comprenia els nombrosos convents fundats per tot Europa Els carmelitans descalços establiren la casa mare al mont Carmel al s XVIII, i han tingut també activitat missionera La primera fundació catalana fou…

La seva activitat literària es vincula al collectiu tarragoní La Gent del Llamp Es donà a conèixer com a dramaturg amb L’espiral Exercici d’autofàgia premi Recull 1986, que s’inscriu en l’estètica de l’absurd, no debades l’autor traduí Fi de partida , de Beckett premi JM de Sagarra 1988 Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirigí El telèfon 1990 i el mateix any, amb la companyia Zàlata, de Joan Pasqual, estrenà Senyores i senyors a la X Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, on ja era conegut per Entaulats 1983 El 1994 presentà El bagul al XXV Sitges Teatre Internacional i El concurs al…