Resultats de la cerca

Els grans són de mida semblant als del granit Té fins a un 50% de feldespat Prové de la desintegració del granit o dels gneis

L’any 1928, juntament amb RWGurney, elaborà una teoria per a explicar el mecanisme de la desintegració alfa Aquesta teoria es basa en l’anomenat efecte túnel quàntic

No es coneix cap violació experimental d’aquest teorema En algun cas es violen combinacions d’aquestes operacions per exemple, en la desintegració del kaó es viola la combinació CP

Investigà especialment problemes relacionats amb la desintegració radioactiva i descobrí l’existència de la radiació còsmica El 1936 fou distingit, juntament amb K Anderson, amb el premi Nobel de física

Especialitzat en física nuclear, estudià diverses reaccions de desintegració i transmutació i el 1933 aconseguí d’anihilar la matèria, mitjançant el bombardeig del platí amb electrons positius, amb la qual cosa obtingué fotons

És un barió ja que és un hadró amb spin semisenar i, en concret, és un nucleó ja que, amb el protó, forma part dels nuclis atòmics amb nombre de massa més gran que 1 En estat lliure és inestable amb una vida mitjana d’uns 12 min, experimenta desintegració β - tot donant lloc a un protó, un electró i un antineutrí La seva massa en repòs és m n = 1,67495 × 10 - 2 7 kg Els neutrons són produïts mitjançant diverses reaccions nuclears que consisteixen, generalment, en la desintegració o fissió d’un nucli pesant els feixos més intensos són aconseguits en reactors nuclears…

Treballà amb E Rutherford a Mont-real 1902 i estudià la desintegració atòmica dels elements radioactius Amb W Ramsay, investigà la transformació del radi en heli mitjançant l’espectroscòpia i proposà el concepte d’isòtops Rebé el premi Nobel de química el 1921

Limita per dalt amb el diafragma, per darrere amb l’estómac i per sota amb el ronyó esquerre i el mesocòlon transvers És d’un color vermellós, i pesa uns 200 g Intervé, entre altres funcions, en la limfopoesi i en la desintegració dels eritròcits

Relaciona la constant de desintegració λ d’un radioisòtop emissor de partícules α amb l’energia E α d’aquestes partícules Hom l’expressa per la fórmula C i D essent-hi dos coeficients que varien lleugerament amb el nombre atòmic de l’emissor

Tots els núclids transurànics són radioactius, amb períodes de desintegració petits, comparats amb les edats de les formacions geològiques de la Terra i per això no es troben en la natura, sinó que són creats artificialment per bombardeig de núclids pesants amb neutrons o núclids lleugers Els transsurànids formen part del grup dels actínids