Resultats de la cerca
Es mostren 730 resultats
joc del botxí
Jocs
Joc popular infantil, anomenat també joc de l’osset o taba, conegut ja en l’antiguitat pels grecs i els romans (joc de l'astràgal).
És jugat amb un os astràgal de be o de porc emprat com un dau Les distintes posicions de caiguda determinen el rei i el botxí , el qual executa els càstigs ordenats pel primer
anell
Tecnologia
En les bombes i motors hidràulics de paletes, peça que té un contorn interior de forma especial, generalment circular o ovalada, sobre la qual són aplicades constantment les paletes quan l’aparell funciona efectivament.
Les proporcions d’aquest contorn i l’amplada de l’anell determinen la quantitat de líquid impulsat a cada volta i, per tant, el cabal que pot donar la bomba segons la velocitat amb què giri
altura
Altures de diferents figures i cossos geomètrics
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Segment de recta (o també la seva longitud) en les figures i en els cossos geomètrics comprès entre dos de llurs elements (un vèrtex i un costat al triangle, dos costats al paral·lelogram) i perpendicular almenys a un d’aquests elements, anomenat base, o bé a una recta o a un pla que els determini.
Moltes figures i molts cossos presenten diverses altures segons quin costat hom prengui com a base En un triangle, les tres altures es tallen en un punt dit ortocentre i els seus peus determinen el triangle òrtic
zona
Zona esfèrica
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Porció de superfície esfèrica compresa entre les dues interseccions de dos plans paral·lels amb l’esfera.
L’altura d’una zona esfèrica és la distància perpendicular entre els dos plans que la determinen, i la seva àrea val 2π Rh , on R és el radi de l’esfera i h l’altura de la zona
capa de barreja
Geografia
Capa situada entre la superfície de l’oceà i una profunditat que oscil·la entre els 25 i els 200 m, en la qual la densitat és aproximadament constant.
Tres factors claus en determinen la fondària i l’evolució temporal el vent, els fluxos verticals de calor i els corrents oceànics Aquests elements fan que la seva profunditat sigui poc homogènia horitzontalment i variï estacionalment i amb la latitud
tríedre
tríedre: a, triectangular; b, guerxo
© fototeca.cat
Matemàtiques
Figura formada per tres línies no coplanàries que es tallen en un punt.
Tot tríedre pot ésser descrit en termes de tres plans que es tallen en un punt i és la base per a utilitzar sistemes de referències amb coordenades És anomenat tríedre trirectangular si les línies que el determinen són perpendiculars
hirmós
Música
En la música litúrgica bizantina, tropari segons el model del qual (és a dir, segons el seu ritme i la seva melodia) són compostos tota una sèrie de troparis nous.
Totes les odes oda del cànon estan encapçalades per un hirmós , el ritme i la melodia del qual determinen la composició i el cant de tots els troparis de l’oda L’hirmologi és el llibre que recull tots els hirmoi
balanceig
Electrònica i informàtica
Rotació d’una plataforma, o d’algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix longitudinal.
L'angle de balanceig, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb ω La denominació balanceig també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix longitudinal
capcineig
Electrònica i informàtica
Rotació d’una plataforma, o d’algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix transversal.
L'angle de capcineig, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb ϕ La denominació capcineig també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix transversal
bonèl·lia
Helmintologia
Cuc marí de la classe dels equiuroïdeus, caracteritzat pel fet de presentar un dimorfisme sexual molt acusat: les femelles, de color verd intens, de 5 a 7 cm, són ovalades i proveïdes d’una trompa bifurcada a l’extrem, que pot atènyer 1 m de llargada, i els mascles, d’1 o 2 mm, són ciliats, i viuen paràsits damunt les femelles.
Les larves són sexualment indiferenciades les que no es fixen a cap femella donen lloc a femelles les que es fixen a la trompa d’una femella donen lloc a mascles, puix que les secrecions hormonals de la trompa els determinen el sexe