Resultats de la cerca

El 1758 estudià i dibuixà les ruïnes del palau de Spàlato actual Split, amb Robert Adam Autor del Château Borely a Marsella 1766, el palau del Governador a Metz 1776-81, etc Esperit neoclàssic, contribuí a valorar els monuments antics de Provença Influí a Rússia, on fou arquitecte de Caterina II 1783, i als EUA, a través de l’amistat i la collaboració tècnica amb Thomas Jefferson

De jove residí a Alacant, a València i a Barcelona i collaborà en el ressuscitat setmanari Cu-cut 1914-15 Installat a Madrid, dibuixà a La Tribuna , El Imparcial , ABC , Ahora , El Debate i Ya , d’acord amb els idearis d’aquelles publicacions Dirigí Gutiérrez i Dígame Es destacà també com a crític taurí, i publicà Yo, García i De la Ceca a la Meca

Consisteix en una post de dibuix, muntada sobre un trípode que permet d’orientar-la lliurement, i sobre la qual hom fixa el paper de dibuix Va proveïda, a més a més, d’una alidada que permet de dirigir visuals a diferents punts del terreny a partir de les quals hom dibuixa el pla La planxeta és un instrument poc precís, però és de gran utilitat per a aixecar plans de terrenys irregulars

Inicià la carrera professional a les revistes Kiss Comix  i El Víbora , per a la qual dibuixà la sèrie "Road Cartoons" És autor de les sèries "Gog", "El juego lúgubre", "Las aventuras de Alexander Ícaro hijos de la Alambra" i "El Faro" La majoria de les seves obres han estat editades també a França, Itàlia i Holanda El 2008 guanyà el premi nacional de còmic del ministeri de cultura espanyol per la història La arruga

Estudià a Gorizia, on des del 1921 fou professor, i a Belles Arts de Viena El 1928 s’establí a Torí i dibuixà per a la Gazzeta del Popolo Introduí a Torí les tendències de l’escola de París, barrejant intelligentment l’experiència expressionista i fauve en composicions abstractes La postguerra accentuà el seu personal expressionisme La preocupació per la matèria i la superposició l’acosten a la pintura informalista Composició geomètrica núm 2 1924, Paisatge d’Amalfi 1953

Com a escriptor, Ramon Ramon es dedica únicament a la creació poètica El 1991, a vint-i-un anys, va publicar el seu primer llibre, A tall d’incendi premi Benvingut Oliver, que anunciava una promesa poètica que s’ha confirmat amb tres poemaris més Primavera inacabada 1995, premi de poesia Festa d’Elx 1992, Contra el desig 1999, premi Manuel Rodríguez Martínez i Cor desmoblat 2004 La poesia de Ramon Ramon, de figuració realista, dibuixa una marcada línia ascendent d’exigència intellectual, moral i artística

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Cursà dret a la universitat mentre estudiava música amb F Keun a Viena Fou crític musical a la reputada publicació "Neue freie Presse" En la seva obra més important, titulada Deutsches Opernschaffen der Gegenwart 1922, dibuixa un panorama de l’òpera alemanya del seu temps El 1938 emigrà a Hollywood, on ja vivia el seu fill, que s’havia unit a un nombrós grup d’intellectuals alemanys, entre els quals el filòsof i musicòleg ThW Adorno, els literats B Brecht i Th Mann, i els compositors H Eisler i A Schönberg

Fundà la revista Het Overzicht 1921-25, que es preocupava sobretot de l’incipient art abstracte L’any 1925 s’installà a París, on conegué Mondrian, Delaunay, Arp, etc Des del 1951 dibuixà molt a la ploma motius geomètrics en blanc que suggereixen horitzons infinits i sensacions de buit Aforismes 1958 Cal destacar, així mateix, la seva tasca com a escriptor, crític i divulgador de l’art abstracte, sobre el qual publicà llibres d’un gran interès Dictionnaire de la peinture abstraite 1957 i Le style et le crit 1965

De jove dibuixà a Brooklyn retrats de campions esportius Des del 1930 s’afermà amb obres basades en la polèmica social i creà una sèrie dedicada al procés Sacco-Vanzetti El 1932 ajudà Diego Rivera en el fresc del Rockefeller Center La seva pintura és una crítica amarga però intencionadament educativa centrada en les minories racials i socials, és veïna de la Neue Sachlichkeit alemanya, amb proporcions i perspectives sovint deformades en un sentit expressionista Fou notable la seva activitat d’escriptor i violent polemista contra les corrupcions de la vida social, econòmica i…