Resultats de la cerca

Estudià el càlcul de variacions, les condicions d’integrabilitat de les funcions diferencials, etc Analitzà també el moviment lineal i les òrbites dels cometes És coneguda la regla que duu el seu nom

Hom empra com a dispositius de protecció disjuntors o relés magnètics, tèrmics, diferencials, de màxima o de mínima, etc També cal esmentar altres sistemes de protecció, com el parallamps i la presa de terra

Aplicà la teoria de grups a la resolució de les equacions diferencials, i creà, així, la teoria dels grups continus i les àlgebres que porten el seu nom És autor de Theorie der Transformationsgruppen 1893

Professor a la Universitat de Chicago, el 1978 li fou atorgada la medalla Fields per diverses innovacions en anàlisi clàssica, útils en l’estudi de la interfície entre anàlisi harmònica, anàlisi complexa i les equacions diferencials

Hom la designa sovint per ℒ f , o bé per ℒ f , i permet de transformar equacions diferencials de difícil resolució en equacions algèbriques És emprada especialment per a l’anàlisi de circuits elèctrics i de servosistemes

Estudià a la Universitat de Barcelona de la qual el 1945 fou nomenat professor Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1961 i publicà nombrosos articles, memòries i cursos sobre equacions diferencials i distribucions

El 1827 mesurà, amb la collaboració de JDColladon, la velocitat del so dins l’aigua al llac Léman Féu recerques en òptica, mecànica, equacions diferencials, etc, i el 1829 enuncià un famós teorema sobre les arrels de les equacions algèbriques

Fou professor a Helmstedt 1788-1810 i a Halle 1810-25 Estudià i desenvolupà la teoria de les equacions diferencials en derivades parcials i continuà l’obra de Jacobi Publicà Disquisitiones analyticae 1797 i Observationes ad Euleri institutiones calculi integralis , entre altres obres

Es graduà a Moscou el 1927 Féu recerques i publicacions sobre la teoria d’equacions en derivades parcials, la teoria de probabilitats i les equacions diferencials ordinàries Fou condecorat amb l’orde de Lenin i rebé diversos premis, com el de l’estat 1946

Professor a la Universitat de Stanford des del 1961, provà la impossibilitat de la demostració d’hipòtesis contínues a partir del conjunt d’axiomes d’una teoria Estudià les equacions diferencials parcials i l’anàlisi harmònica El 1966 li fou atorgada la medalla Fields