Resultats de la cerca

Amb la mecanització de la producció i l’obtenció d’exemplars en sèrie, la preocupació estètica no ha estat limitada als objectes sumptuaris disseny L’expressió art aplicada es difongué en el sentit d’art decorativa al segle XIX

Costum iniciat a França durant la Revolució 1789, fou reprès durant les revoltes del 1830 i del 1848, i es difongué aviat per Europa i Amèrica A Catalunya actualment es conserven el d’Arbúcies 1868 i el de Llançà 1870

Rector de la Thomas-Schule a Leipzig i secretari de LGegner Eck, intervingué en la disputa amb Luter 1519, que el guanyà a la causa de la Reforma, la qual difongué a Prússia Predicador i exegeta, és també autor d’himnes sagrats

A Anglaterra, on difongué la viola d’amor, fou invitat, ensems amb Händel i Bononcini, a la direcció musical d’una acadèmia de teatre italià És autor d’òperes, oratoris Passione , 1693 i música de cambra sis sonates per a viola d’amor

A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora

Format amb Monteverdi, anà a Dresden, on, a les ordres de Schütz, dirigí l’orquestra de l’elector de Saxònia 1625-29 Difongué el violí per Alemanya i hi introduí importants innovacions tècniques, que es reflecteixen en les seves sonates, les seves danses, etc

Format a Llotja Fou un dels millors especialistes de talla dolça del seu temps Treballà per a editorials de Barcelona illustrà obres com la Història de Catalunya , de Víctor Balaguer, de Madrid i de París Difongué les obres de Lluís Rigalt Fou un dels pioners de la daguerrotípia

Marquès de Felino Al servei de Felip V a Espanya 1730-48, fou nomenat ministre dels Borbó del ducat de Parma 1748-71 Partidari del despotisme illustrat, impulsà una política de reformes polítiques i socials, expulsà els jesuïtes del ducat 1767 i difongué les idees de la Illustració

Fundada i dirigida per Francesc Moragas Barret, difongué la pràctica del ciclisme amb una visió estrictament comercial La direcció de la revista no pertanyia a cap societat ciclista De periodicitat quinzenal, se’n publicaren com a mínim disset números Fou absorbida per El Ciclista al setembre del 1893

Fou el primer director de l’École des Mines 1783 Publicà nombrosos treballs de química, geologia i mineralogia i difongué l’obra de Romé de l’Isle Rebutjà les noves teories de Lavoisier i mantingué un punt de vista científic molt conservador, raó per la qual fou conegut com le Fossile