Resultats de la cerca
Es mostren 368 resultats
Lluís Vicent Gargallo
Música
Músic.
Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona, on succeí Marcià Albareda Escriví nombroses obres, de les quals hom conserva vuit peces de 4 a 16 veus, villancicos de 8 a 12 veus, una missa de difunts, tres misses de 5 a 8 veus i un rèquiem per a dos cors
Benet Julià i Julià
Música
Músic.
Es formà a l’escolania de Montserrat del 1737 al 1745 amb Benet Esteve Aquest darrer any entrà al monestir, d’on fou organista a partir del 1754 Escriví, entre altres obres per a instruments de teclat, sonates per a clarins, una Missa de difunts i un Miserere , ambdós per a doble cor i orquestra
Pere Cubells
Música
Compositor català.
Cap al 1532 es troba documentat com a mestre de capella a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona A la Biblioteca de Catalunya manuscrit M 454 es conserven d’aquest autor un Benedicamus Domino i un magníficat a quatre veus Podria ser seva una missa de difunts de la qual s’han conservat alguns fragments
harpia
Religions de Grècia i Roma
Geni malèfic alat, filla de Taumant i d’Electra oceànide.
Hom coneix el nom de tres harpies, Aelló, Ocipite i Celené Segons la llegenda, raptaven els infants i les ànimes dels difunts, i Hermes les salvà de la persecució dels argonautes Són representades com a dones alades es confonen a vegades amb les sirenes o, també, com a ocells monstruosos Heràldicament, és representada en forma d’una àguila amb cap —posat de cara— i bust de dona
dirge
Música
Cant funerari o música vinculada a una cerimònia fúnebre.
Hom emprà també aquest terme per a designar una obra escrita a la memòria d’una persona difunta Forma típicament anglesa, el seu nom és una deformació del llatí dirige , primer mot de l’antífona Dirige, Domine Deus meus , que obre l’ofici de difunts En llenguatge parlat s’utilitza en sentit pejoratiu tot fent referència a una música lenta, depriment o d’enterrament
llibre d’òbits
Dret canònic
Llibre on hom enregistra les defuncions dels membres de les parròquies.
Hi ha alguns llibres d’òbits o enterraments, com els de la catedral de Vic, que s’iniciaren el 1348 o abans del concili de Trento Però fou aquest concili 1563 el que obligà tots els rectors a tenir aquest llibre, que, juntament amb el de baptismes i de casaments, és anomenat llibre de sagraments , car hi consta si els difunts han rebut el viàtic o l’extremunció
Juan Azín
Música
Compositor valencià.
Es desconeix gairebé tot sobre el seu origen i la seva formació Entre el 1596 i el 1598 actuà com a mestre de capella a la catedral de Sogorb, després d’haver estat succentor d’aquesta institució Se’n conserven diverses obres litúrgiques, entre les quals destaquen tres lamentacions i unes vespres de difunts, a quatre veus Totes les obres conegudes es conserven a l’arxiu musical de la catedral de Sogorb
novena
Cristianisme
Sufragis per als difunts, encara que s’acompleixin en menys de nou dies.
panellet

Panellets
© C.I.C.-Moià
Alimentació
Folklore
Dolç de dimensions petites i forma diversa (rodona, llarguera, etc.), fet essencialment de massapà, al qual de vegades hom afegeix pinyons, coco, fruita confitada o altres ingredients, i cobert amb sucre, ametlles o pinyons torrats, etc.
Amb les castanyes, constitueixen la menja típica de la nit de Tots Sants Era costum que les padrines en regalessin a llurs fillols A la Segarra i a l’Urgell reben el nom de mitgetes Associat a aquest postre, en diverses localitats, com a Reus, encara se celebren les tradicionals rifes de panellets L’origen d’aquesta menja és incert, tot i que antigament hi havia un tipus especial de panets d’ofrena que es destinaven als difunts
obra de misericòrdia
El retorn del fill pròdig , dibuix de Rembrandt (1606-1669) sobre la paràbola evangèlica que expressa la misericòrdia de Déu cap a pecador penedit
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Cadascuna de les bones obres que tenen per objecte ajudar el proïsme.
El catecisme tradicional les ha dividides en set de corporals donar menjar al qui té fam, donar beure al qui té set, vestir el despullat, allotjar el pelegrí, visitar els malalts, redimir els captius, enterrar els morts i set d’espirituals ensenyar el qui no sap, donar bon consell a qui el necessita, consolar l’afligit, corregir el qui va errat, perdonar les injúries, patir amb paciència les flaqueses del proïsme, pregar Déu pels vius i pels difunts