Resultats de la cerca

D’origen humil, esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Convertit —no pas sense demagògia— en portaveu del poble, es féu elegir diverses vegades, a partir del 1766, diputat del comú Reuní una fortuna considerable, que li permeté de donar 3 000 lliures 1784 per armar un vaixell contra els anglesos Formà part de la junta de comissionats constituïda amb motiu de la Guerra Gran 1793-95 A partir del 1802 la seva influència minvà davant la reacció de la nova burgesia, que el derrotà en les eleccions, i de l’hostilitat de les autoritats, que el culpaven d’intrigant i…

Fou comissari reial d’agricultura i foment El 1919 li fou concedit el vescomtat de Forgas

Continua en la mateixa família El seu germà Antoni Agelet i Besa també fou diputat i cap del partit liberal a Lleida, obtingué del govern el ferrocarril a través de la Noguera Pallaresa i el 1868 fou membre de la Junta Revolucionària de Lleida

Desmarcat de l’organització local del PRR Partit Republicà Radical Autonomista, concorregué a les eleccions del novembre de 1932 aliat amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC i obtingué quatre actes de diputat al Parlament de Catalunya Simó, Miquel Cunillera, Gonçal Ivars i Josep Folch Al novembre de 1933 trencà amb ERC i donà suport al Partit Català d’Acció Republicana en les eleccions legislatives de 1933 El 1936 tres dels seus diputats catalans Simó, Cunillera i Ivars constituïren minoria parlamentària amb Acció Catalana Republicana Lloret i Estat Català Dencàs

Exponent del “republicanisme governamental” o moderat, defensava un programa de “llibertat i ordre” i volia esdevenir l’alternativa política de les classes mitjanes industrials i intellectuals “modernes” L’intens esforç d’implantació a Catalunya fructificà des de l’octubre de 1912 amb la incorporació al nou partit d’un bon nombre de notables del sector menys nacionalista de la Unió Federal Nacionalista Republicana , provinents la majoria de l’antiga Unión Republicana Fou el cas del senador Emili Junoy, dels diputats Laureà Miró, Josep Zulueta, Ramon Mayner, Joan Caballé, Lluís de Zulueta i…

Exiliat a Anglaterra durant els governs totalitaris de Manuel Fonseca i Floriano Peixoto, tornà al seu país en restablir-se la constitució, i hi ocupà novament càrrecs governamentals Autor de Cartas da Inglaterra, recull d’articles publicats a l’exili, i de diverses obres relacionades amb la seva activitat política És considerat al Brasil com un clàssic de la llengua

Se separà del govern l’any 1902 per desacord amb la política intervencionista

Era baró de Castellgalí L’any 1643, la generalitat li encomanà, ensems amb Joan Fontanella, una ambaixada prop del virrei mariscal La Mothe per demanar la revocació d’un edicte d’expulsió contra diverses persones suspectes d’actuar contra el govern francès a Catalunya El 1645 participà en la conjuració antifrancesa dirigida, entre d’altres, per Hipòlita d’Aragó, els abats de Sant Pau del Camp i de Galligants i Gispert d’Amat, president de la generalitat Aquell mateix any era detingut i executat Els seus béns foren confiscats pel comte d’Harcourt, Enric de Lorena Fou pare de Pere d’…