Resultats de la cerca

Estudià guitarra i piano abans de dedicar-se al xilòfon i el vibràfon El 1945 Dizzy Gillespie el contractà per al seu sextet i big band Collaborà també amb T Monk i fou un destacat representant del moviment bop Al final dels anys quaranta treballà amb Charlie Parker i Woody Herman El 1952 formà el Modern Jazz Quartet MJQ, grup en què centrà la seva carrera durant les dues dècades següents Amb tot, continuà oferint actuacions com a solista o com a artista convidat —activitats que incrementà després de la dissolució del MJQ el 1974—, i es mantingué plenament actiu fins a la seva…

De formació jazzística i influït per Dizzy Gillespie i Charlie Parker, s’especialitzà en cançons de melodia agradable que esdevenien èxits ràpidament Fou un típic autor del so brill building dels anys seixanta, que agrupava compositors de melodies similars per als ídols dels adolescents El 1957 Marty Robbins popularitzà per primer cop una cançó seva, The Story of my Life Des d’aleshores, i amb Hal David, compongué per a artistes com Shirelles, Carpenters, Neil Diamond, Roberta Flack i, sobretot, Dione Warwick L’any 1969 obtingué dos Oscar per la cançó Raindrops Keep Fallin’ on…

Membre d’una família de músics, aprengué piano i després saxo Al principi dels anys quaranta treballà com a saxofonista en la big band de Tiny Bradshaw El 1945 s’incorporà a l’orquestra de Billy Eckstine, i més tard formà part del sextet i de la big band de Dizzy Gillespie A partir del 1950 alternà el saxòfon alt amb el tenor i, breument, tocà també el baríton Coliderà un septet amb Gene Ammons el 1960 formà part del quintet de Miles Davis, amb el qual enregistrà el disc Live in Stockholm , i en 1971-72 tocà amb el grup Giants of Jazz Feu nombrosos enregistraments, entre els…

Estudià diversos instruments a l’escola i debutà com a bateria a la seva ciutat natal El 1936 marxà a Nova York i treballà a les orquestres d’Edgar Hayes, Teddy Hill i Dizzy Gillespie, i formà part del trio de Thelonious Monk i del Modern Jazz Quartet Participà en les jam-sessions del club Minton’s amb els pares del bop , i es convertí en un dels creadors del nou estil i el bateria més evolutiu de l’època, tot obrint les portes de la bateria moderna Començà a utilitzar plats de diàmetre més gran i a carregar sobre ells la funció rítmica principal, procediment que quedà…

Començà a tocar el piano a set anys, i el 1942 ingressà a la universitat, on estudià antropologia El 1945 entrà com a pianista a la big-band de Dizzy Gillespie, per a la qual també compongué i feu arranjaments, mentre estudiava a la Manhattan School of Music L’any 1952 formà, amb M Jackson, el Modern Jazz Quartet Durant les dues dècades següents, aquest grup centrà l’activitat de Lewis i fou el vehicle principal, però no l’únic, de les seves composicions i arranjaments Del 1962 al 1965 impulsà una big-band cooperativa per a tocar composicions en l’estil third stream En desfer-se…

Els seus components foren, a l’origen, John Lewis piano i director, Milt Jackson vibràfon, Ray Brown contrabaix i Kenny Clarke bateria Durant la segona meitat dels anys quaranta començaren a tocar junts a la big band de Dizzy Gillespie El 1951, amb el nom de Milt Jackson Quartet, enregistraren un disc, i l’any següent ho feren sota el de Modern Jazz Quartet, havent incorporat el contrabaixista Percy Heath, que substituí Brown El 1954 començaren a actuar amb regularitat i l’any següent Clarke fou reemplaçat per Connie Kay, de manera que quedà establerta la formació definitiva Fora…

Començà tocant el saxofon contralt, que aprengué a tocar a setze anys, però poc després adoptà el tenor com a instrument principal Com a secundaris, utilitzà també el saxòfon soprano i la flauta El 1946 s’incorporà a l’orquestra de Dizzy Gillespie , en la qual consolidà el seu estil i s’establí com un dels tenors del bop per antonomàsia Tocà també en petites formacions amb les grans figures d’aquest moviment, entre els quals cal esmentar Milt Jackson , i el 1949 gravà el primer àlbum com a líder, James Moody and His Bop Men De l’any següent fins al 1952 residí a Europa, on gravà…

Es crià a Pittsburgh, on començà a actuar professionalment en l’adolescència El 1929 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk en qualitat de pianista i arranjadora L’èxit de la banda de Kirk els anys trenta fou degut, en gran part, a les composicions, arranjaments i a la interpretació pianística de Williams, que també proveí de partitures les orquestres d’Earl Hines, Benny Goodman i Louis Armstrong Després de deixar Kirk el 1942, formà grup propi i arranjà per a Duke Ellington, per a qui escriví Trumpet No End El 1946, la seva Zodiac Suite s’estrenà al Carnegie Hall amb l’Orquestra Filharmònica de…

Considerat un dels estils principals del jazz , s’originà entre músics joves, procedents de diverses big bands i conjunts, que es reunien a part per fer sessions més experimentals Té com a figura principal el saxofonista Charlie Parker , que fou el primer a introduir innovacions que comportaren una ruptura amb l’estil dominant, anomenat de manera genèrica swing  Entre els fundadors del bop  cal esmentar també el trompeta Dizzy Gillespie , els pianistes  Bud Powell  i  Thelonious Monk i els bateries Max Roach i Kenny Clarke Les seves característiques són l’abandó de la continuïtat rítmica, la…

S’inicià en el piano durant la infància Als nou anys quedà cec, però seguí estudiant música i piano, incloent-hi diversos instruments de vent, en una escola per a invidents Més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago Durant un temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i es dedicà principalment a la docència Les seves teories tingueren una gran…