Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
Juan Díaz de la Guerra
Filosofia
Eclesiàstic tomista il·lustrat.
Auditor de la Rota 1765, fou bisbe de Mallorca 1772-77 i de Sigüenza 1777-1800 A Mallorca creà la biblioteca episcopal amb llibres procedents, en part, dels convents extingits dels jesuïtes, i encomanà als dominicans el seminari conciliar, al qual agregà el Collegi de la Sapiència El 1773 inicià la publicació de la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino, de la qual només sortiren els primers vuit volums 1773-76 El seu antilullisme el portà a suprimir la Causa Pia Lulliana i qualsevol culte litúrgic popular a Ramon Llull Prohibí, a més, d’acord amb les disposicions borbòniques, la predicació en…
futurible
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica dels s. XVI i XVII, futur condicionat o contingent, en contraposició a futur absolut o necessari.
El problema dels futuribles futuribilia centrà les discussions entre els partidaris de DBáñez dominicans i agustins i els de Lde Molina jesuïtes, entre els quals els suaristes es distingiren en alguns punts per una peculiar posició en relació amb els problemes de la preciència i de la premoció divines
Bernat Ribera
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1699 ingressà als dominicans i, acabats els seus estudis, ensenyà teologia a Cervera Capellà del duc de Líria, l’acompanyà a Sant Petersburg, on treballà per aconseguir la unió de l’Església ortodoxa russa amb l’Església catòlica amb aquesta finalitat publicà Catechetica Confessio Residí després a Viena
Jaume Fabre
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Treballà al convent de frares dominicans de la ciutat de Mallorca i a Barcelona, on sembla que traçà el pla definitiu de la seu 1317 Hom li atribueix, entre altres obres, la participació en la basílica de Santa Maria del Mar i en l’església del Pi, a Barcelona
Pere Gaietà Domènec i Bover
Història del dret
Jurista.
Estudià humanitats, filosofia i dret a la Universitat de Mallorca Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull Féu una transcripció, corregida i augmentada —avui perduda— del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín , d' Antoni Oliver i Feliu
Józef Bochénsky
Filosofia
Filòsof polonès naturalitzat suís.
Ingressà a l’orde dels dominicans el 1927 Professor a la Universitat de Friburg des del 1945, féu aportacions al camp de la lògica Formale Logik 1956i l’estudi del marxisme Der sowjetische-russische dialektische Materialismus , 1950 Marxismus-Leninismus , 1973 i de la lògica antiga La logique de Théophraste , 1947
Jesús Galíndez
Literatura
Escriptor basc.
Membre del Partit Nacionalista Basc, féu costat a la Segona República i el 1939 s’exilià a Santo Domingo S'oposà al règim de Trujillo, fins que fou segrestat als EUA i assassinat per policies dominicans Escriví Los vascos en el Madrid sitiado 1945 i La era de Trujillo 1956
Bellulla

Vista parcial del veïnat de Belulla, a Canovelles (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, al terme municipi de Canovelles (Vallès Oriental), a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936
Gaspar Vicenç Faiol
Cristianisme
Dominicà, professor de la Universitat de Lleida.
Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos
Pirna
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a l’esquerra de l’Elba.
Té fàbriques de cellulosa i seda artificial, bé que antigament fabricava drap i fonia ferro Sotmesa temporàniament al regne de Bohèmia, ha estat sempre un mercat fronterer entre Saxònia i Bohèmia Conserva un convent de dominicans actualment museu, una església dedicada a la Mare de Déu i la Casa de la Ciutat, tots construïts al s XVI