Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
soggetto cavato
Música
Tema o cantus firmus les notes del qual són el resultat de fer correspondre les vocals d’un text a les vocals de les síl·labes de solmització.
Així, en funció de si la síllaba conté la vocal ’a’, ’e’, ’i’, ’o’ o ’u’ es fa correspondre aquesta amb les notes ’fa’ o ’la’, ’re’, ’mi’, ’do’ o ’sol’ i ’ut’ respectivament L’’expressió sogetto cavato prové del tractat del teòric G Zarlino Le istitutione harmoniche , 1559, en què esmenta un sogetto cavato delle parole ’subjecte extret de les paraules’ L’exemple més conegut apareix en la missa Hercules Dux Ferrariae ~1505, de Josquin Des Prés vegeu exemple J Des Prés missa Hercules Dux Ferrarie © Fototecacat/ Jesús Alises
Mocenigo
Família noble veneciana (coneguda també amb el nom de Moysolini) que ocupà un lloc molt important en la vida de la ciutat i de la república, a les quals donà grans personalitats militars, eclesiàstiques, literàries i polítiques.
Diversos membres ostentaren el càrrec de dux
Pietro Lombardo
Detall de la cúpula de l’església de Santa Maria dei Miracoli, a Venècia, obra de Pietro Lombardo
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Pietro di Martino Solari, escultor i arquitecte italià.
Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu…
retrògrad | retrògrada
Música
Dit del procediment d’imitació contrapuntístic que consisteix a presentar els sons d’un tema en el sentit invers al de llur exposició.
En el cànon retrògrad , la segona veu, comes , imita la primera, dux , però en moviment contrari
combat naval de Foç Pisana
Acció que tingué lloc davant la desembocadura de l’Arno per l’octubre de 1421 entre un estol organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol genovès, dirigit per G.B. Campofregoso, que tenia la intenció d’atacar Nàpols.
Els genovesos reberen una derrota tan greu, que el dux lliurà la ciutat al duc de Milà Felip M Visconti
consegüent
Música
Veu que continua el cànon imitant la veu inicial.
També rep el nom de comes en llatí, ’company' La veu inicial imitada s’anomena dux en llatí, ’conductor' o antecedent
antecedent
Música
Veu que inicia un cànon.
També rep el nom de dux , ’conductor’ en llatí Les imitacions posteriors s’anomenen, cadascuna d’elles, comes , ’company’ en llatí, o consegüent
Erizzo
Llinatge patrici venecià, extingit el 1847.
En foren membres destacats Paolo Erizzo mort el 1470, defensor del Negrepont contra els turcs, i Francesco Erizzo 1565-1646, dux de Venècia
Paris Bordone
Pintura
Pintor italià.
Treballà, segons sembla, per als Fugger, a Augsburg, vers 1540-48 Bon colorista, és autor de Pescador tornant l’anell al dux 1525, Dafnis i Cloe , etc
Simone Boccanegra
Història
Primer dux de Gènova (1339-44; 1356-63).
Una revolta popular i gibellina l’elevà a cap suprem de la república de Gènova tot iniciant el període dels duxs perpetus 1339-1528 Una conjura nobiliària obligà Simone Boccanegra a deposar el poder 1344 però retornà i fou reelegit 1356 Signà la pau amb Milà i arribà a un acord en les pretensions genoveses al nord-est de Còrsega