Resultats de la cerca

Dedica especial atenció al futbol i a la boxa, tot i que inclou alguna crònica d’altres esports i notícies d’Espanya i de l’estranger Fou propietat de J Ripoll i fou dirigida per Alonso Ruiz A les portades hi figuren caricatures de futbolistes signades per Teté Se’n publicaren pocs números

La coral, formada per homes fins l’any 1908, fou creada com a escissió de la Sociedad Coral la Paz y la Esperanza per Josep Maria Comella i Fàbrega , que en fou el director fins el 1935 S'han fet càrrec de la coral, entre altres directors Cassià Casademont

Fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia, hi collaborà assíduament Francesc Pi i Margall Defensà l’associació obrera com a instrument de defensa, organització i representació de classe

Eixí a Barcelona l’1 de maig de 1822, durant el Trienni Constitucional, editat per JRubió i TGaspar Des de l’1 de gener de 1823 suprimí la segona part del títol L’últim número fou el del 10 de juny de 1823

Ramon Simó i Badia, dirigent obrer català, funda a Madrid el periòdic “El eco de la clase obrera” amb l’objectiu de defensar el dret d’associació davant els òrgans de poder de l’Estat espanyol

L’eco presenta la precipitació sòlida que s’està fonent en l’estat líquid i que transmet una gran brillantor en la imatge del radar a causa de l’alta reflectivitat dels cristalls de gel i els grans de calamarsa en l’etapa inicial de la seva fusió Aquesta alta reflectivitat es deu a la semblança de les partícules de gel recobertes d’aigua amb les gotes que són relativament grans i que experimenten una velocitat de caiguda baixa La banda brillant, també anomenada banda de fusió, assenyala els nivells del núvol en què la temperatura ronda els 0ºC

Fundà i dirigí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí 1863 “El Valenciano” Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Balears, Alacant, Granada i la Corunya Publicà una Guía de Valencia

El 1859 fundà a Reus El Eco del Centro de Lectura , el 1860 el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l' Álbum de Euterpe que passà a Barcelona el 1863 i a Madrid el 1864 Collaborà també en la Revista de Cataluña i El Metrónomo fundada per Clavé el 1863, de Barcelona Anà a Madrid el 1864, on fou redactor de La Democracia , de Castelar Tornà a Reus, on fundà i dirigí La Redención del Pueblo 1868 i 1871, òrgan ja del partit republicà federal El 1873 fou diputat a corts per Reus i, a Madrid, dirigí La Discusión El 1874, mort Clavé, dirigí un quant temps El Eco de Euterpe Seguí Castelar els…

Dirigí la Societat Coral Esmeralda, fundada el 1857 L’any 1862 muntà una organització parallela a la de JA Clavé, amb corals no claverianes, i el 1865 creà la Societat Coral Barcino, refundació de l’Esmeralda Entre el 1872 i el 1883 publicà el periòdic El Eco de Barcino , rèplica d' El Eco de Euterpe  de Clavé Escriví nombroses obres corals, com La Caridad , Lo somni d’un infant , A orillas del Ebro , A segar el blat ,   Crit de guerra , La nit , Al batre , La nina de l’Empordà ,  La donzella de la costa i Dins la barqueta , entre d’altres

Troben aplicació en dos camps les interferències i els dispositius per a anullar els efectes de l’eco radioelèctric per exemple, la reflexió del senyal de televisió provocada per un edifici situat davant l’antena