Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya
Astronàutica
Organisme creat el 1996 per la Fundació Catalana per a la Recerca, les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Té l’objectiu d’aplegar esforços i augmentar l’eficiència de tots els grups que fan recerca relacionada amb l’espai i les indústries d’aquest sector a Catalunya
administració de recursos d’informació
Economia
Enfocament administratiu que parteix del concepte que la informació és un recurs de l’organització, de manera que la feina de l’executiu del sistema d’informació és administrar aquest recurs, definit molt àmpliament.
Aquest concepte tendeix a destacar l’efectivitat del sistema d’informació en l’organització, en lloc de l’artifici tècnic o de l’eficiència de l’equip i del software
prosteca
Biologia
Extensió filiforme o cònica de la cèl·lula limitada per la capa de mureïna i la membrana externa, per la qual cosa l’interior d’aquestes estructures és continuació del citoplasma de la cèl·lula.
Té diverses funcions, com ara la de retardar la sedimentació de les cèllules, o bé la d’augmentar la superfície de la cèllula amb l’objectiu d’incorporar-hi els nutrients amb major eficiència
biopel·lícula
Agronomia
Estructura formada per poblacions bacterianes, que creixen en una matriu d’exopolisacàrids.
Les biopellícules queden adherides a superfícies sòlides en contacte amb l’aigua La formació de biopellícules pot produir problemes importants en la salut pública, en l’eficiència dels sistemes de reg i en la qualitat de l’aigua
deslocalització propera
Economia
Transferència de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa a una zona situada a prop, generalment a un país limítrof o pròxim, especialment per motius econòmics.
Té com a objectiu millorar l’eficiència econòmica de l’empresa sense els inconvenients propis de les deslocalitzacions que s’han fet habitualment a països llunyans, com són els desplaçaments llargs, la diferència horària i les diferències culturals
relocalització
Economia
Tornada de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa al seu país d’origen després d’una etapa de deslocalització.
Té com a objectiu millorar l’eficiència econòmica de l’empresa sense els inconvenients propis de les deslocalitzacions que s’han fet habitualment a països llunyans, com són els desplaçaments llargs, la diferència horària i les diferències culturals
panel de degustadors
Viticultura
Alimentació
Mostra de degustadors que avalua conjuntament, sovint amb un tractament estadístic dels seus judicis, la qualitat d'un o més vins.
Té com a objectiu millorar l’eficiència econòmica de l’empresa sense els inconvenients propis de les deslocalitzacions que s’han fet habitualment a països llunyans, com són els desplaçaments llargs, la diferència horària i les diferències culturals
gestió de la demanda
Economia
Estratègia que modifica el comportament del consumidor per tal que redueixi la seva demanda d’un bé determinat, en contraposició de la gestió de l’oferta.
S'utilitza especialment en refererència a l’energia, per a incentivar l’eficiència en el seu consum, fomentar la reducció de la demanda quan es produeixen puntes de consum o el seu desplaçament a hores vall amb tarifes més favorables, etc
organització formal
Sociologia
Estructuració social en la qual la racionalitat predomina sobre l’espontaneïtat.
Les relacions que s’estableixen en una societat organitzada formalment són de tipus impersonal i indirectes, i el paper que cada individu ha d’acomplir en aquesta societat és escollit en funció de la seva eficiència i la seva efectivitat
tub de buit
Tecnologia
Tub de vidre on s’ha practicat el buit, que conté una planxa absorbidora d’energia solar en què hi ha soldats un tub d’anada i un de tornada pels quals circula el termòfor.
La seva funció és produir energia tèrmica a partir de la radiació solar Es caracteritza principalment per la major eficiència en transformar l’energia solar en energia útil, gràcies a la reducció de pèrdues per convecció que aconsegueix el buit