Resultats de la cerca

Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta…

 Es tracta d’un terme d’origen periodístic sorgit al principi de la primera dècada del s XXI, poc després de l’adopció i implementació de l’euro com a moneda europea, i que s’empra sovint associat als joves Aquests baixos salaris combinats amb els alts preus dels habitatges lloguer i compra poden complicar extraordinàriament les possibilitats d’emancipació juvenil El mileurisme ha afectat a quasi la totalitat dels joves que, independentment de la seva titulació i experiència, s’incorporen al mercat de treball També d’empra, de manera més genèrica, per a qualsevol…

Els arpons clàssics són, generalment, proveïts de mànec i llançats a mà Han esdevingut especialment coneguts els grans arpons que eren emprats en la caça de la balena, del catxalot, etc en les formes més modernes, els arpons presenten llengüetes que es mantenen replegades sobre l’eix i es despleguen dins la carn de la víctima dofinera Actualment per a la caça dels cetacis hom empra arpons de llengüetes desplegades proveïts d’una càrrega explosiva que mata l’animal, els quals són llançats mitjançant canons especials un cap de corda permet de llevar la presa Hom empra…

El mètode consisteix a mesclar una petita quantitat del solut, el pes molecular del qual hom vol determinar, amb un excés de dissolvent i a determinar el punt de fusió de la mescla, la variació del qual respecte al del solvent pur és relacionada amb el pes molecular del solut Originàriament, hom emprà com a solvent la càmfora, atès el valor elevat que presenta la seva constant crioscòpica K f modernament, hom empra altres solvents de punt de fusió més baix, tals com el camfè o els clorofluoroetans freó Els valors dels pesos moleculars així determinats són aproximats, però…

Químicament és una mescla d’alcans, cicloalcans i composts aromàtics de 4 a 10 àtoms de carboni i, a vegades, d’alquens Hom l’empra principalment com a carburant en els motors de combustió interna, per a la qual cosa ha de tenir un elevat poder antidetonant, que hom mesura per l’ índex d’octà Hom pot millorar aquest poder antidetonant per variació de la composició química, per procediments de refinació craqueig,  reforming, isomerització, etc i per l’addició d’antidetonants tetraetilplom Hom l’empra també com a dissolvent en moltes aplicacions, i la volatilitat…

Hom empra dos tipus de matxucadores les de mandíbules i les giratòries Les matxucadores de mandíbules consten d’un bastiment d’acer, d’una gran resistència, on van muntades dues mandíbules, l’una fixa i l’altra mòbil, revestides d’un aliatge d’acer extradur La mandíbula mòbil és accionada per un volant a través d’una biela i d’un mecanisme d’excèntrica La mandíbula mòbil, amb el moviment alternatiu, produeix la desintegració de les pedres Per a produccions elevades hom empra les matxucadores giratòries , formades per una carcassa troncocònica dins la qual es mou una…

La maçoneria dita de pedra seca , actualment poc emprada, és constituïda per pedres de dimensions variables collocades formant mur, sense cap material de lligament Sovint hom omplia els buits entre les pedres amb una mescla argilosa, destinada a fer més sòlida la construcció En la maçoneria de morter el material de lligament és el morter de calç o de ciment, i hom empra grans blocs de pedra o de conglomerat de pedres i ciment per a fonaments, pedres de dimensions variables, sovint tallades i escantonades, per a murs, pilars, etc, i maons per a envans, murs, etc En la construcció…

Estudià al conservatori de Florència, d’on fou professor 1931-67 En les primeres obres emprà el llenguatge diatònic amb Sei cori di Michelangelo 1933-36 assolí una expressió personal Una primera incursió en el camp dodecatònic fou Tre Laudi 1936-37 seguiren l’òpera Volo di notte 1940, basada en Vol de nuit de Saint-Exupéry, i els Canti di prigionia 1938-41 Adoptà totalment el dodecatonisme amb el cicle Liriche greche 1942-45 i amb l’òpera Il prigioniero 1949 Des d’aleshores emprà un estil webernià, com en Job 1950 i en els Canti di liberazione 1955, amb text de Heine

L' ostinato més freqüent consisteix en l’articulació de la primera corxera de cada dos compassos de 4/4 El procediment acostuma a durar mitja estrofa o bé una S’emprà sobretot en l’estil Nova Orleans, tal com s’observa durant el solo de Louis Armstrong en Potato Head Blues 1927 També se’n fa força ús per a acompanyar passatges de ballarins de claqué En altres estils apareix amb menor freqüència, però n’hi ha mostres, com en el solo de Sonny Rollins en Just One of Those Things Max Roach plus Four , 1956 En algunes composicions de blues s’empra una variant de stop time en els…