Resultats de la cerca
Es mostren 442 resultats
Hieràpolis

Fris de Hieràpolis
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat frígia bastida a l’època hel·lenística pel rei Èumenes de Pèrgam sobre Pamukkale, a la vora del riu Menderes (segle II aC).
Annexada a Roma 133 aC en caure el reialme, de les seves ruïnes hom pot destacar un carrer columnat i restes d’un teatre, d’unes termes i d’altres edificis oficials Enderrocada per un terratrèmol l’any 17, revisqué als segles II i III Les restes foren declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988
Araós
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà) a 913 m alt., a la dreta de la Noguera de Vallferrera.
És el primer poble d’entrada a la vall Ferrera pertangué des de mitjan s XIX fins al 1927 al municipi d’Ainet de Besan La seva església parroquial de Sant Esteve, preromànica, és esmentada ja el 839 Fins al s XVI, el poble es trobà dividit en dos sectors la força, emmurallada enderrocada pels gascons el 1513, i la vila, foramurs
Diego Riaño
Arquitectura
Arquitecte probablement castellà.
El 1527 començà la collegiata de Valladolid, que fou enderrocada per JBde Herrera per aixecar la catedral actual D’ell són la façana i el vestíbul de l’Ajuntament de Sevilla 1527, i la sagristia i la Capilla de los Alabastros 1529 de la catedral d’aquesta ciutat Les seves estructures arquitectòniques són encara gòtiques, bé que revestides de sumptuosa decoració plateresca
Sant Esteve de Bompàs
Art romànic
La localitat de Bompàs era anomenada primitivament Malpàs villa de Malpas , 1160, nom que els habitants van canviar a la segona meitat del segle XIII pel més agradable de Bompàs L’ “ecclesia de Bonopassu” apareix consignada el 1268 L’església parroquial del segle XIII, desafectada al segle XIX, malauradament va ser enderrocada a mitjan segle XX La mesa d’altar, romànica, de marbre blanc, és avui a l’església de Castellrosselló
Casa de Misericòrdia de València
Institució benèfica fundada el 1670 a València pel municipi per acollir-hi infants, vells i invàlids desvalguts; el 1848 se’n feu càrrec la diputació provincial.
Fou installada a l’antiga Casa dels Paraires i a l’hort d’en Cendra, sobre els solars de l’enderrocada moreria El 1955 fou traslladada a unes noves installacions a la barriada de Soternes, obra de l’arquitecte Palleres Disposa de bons tallers de torneria, electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d’esports, piscina, etc En tenen cura les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül
Sant Miquel de Forques (Canet de Rosselló)
Art romànic
Situada al nord-oest del poble de Canet, a la riba dreta de la Tet, aquesta església, esmentada per primer cop l’any 982 “ecdesia S Michaelis de villa Forcas’ depenia del monestir de Sant Pere de Rodes Consta encara com a ermita al segle XVII “hermita de Sant Miquel de Canet”, 1688 Enderrocada al segle XIX, el seu emplaçament ha estat descobert recentment Era una església romànica de nau única, amb capçalera semicircular
Salamina
Ciutat
Antiga ciutat de Xipre, fundada pels grecs a la costa oriental de l’illa.
Colonitzada vers el segon millenni aC, aconseguí la màxima esplendor sota el regnat d’Evàgores ~410 aC Després fou una possessió estratègica dels Ptolemeu Rica colònia judaica, fou centre d’una revolta 116-117 dC en la qual els grecs foren pràcticament exterminats i la ciutat destruïda Reconstruïda per Constanci II, fou novament enderrocada pels àrabs 648 dC S'hi conserven restes d’edificis romans notables, entre els quals el fòrum d’Adrià, i monuments bizantins
la Torreblanca
Barri
Barri del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), al límit amb el nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat.
Situat a l’indret de l’antiga torre Blanca , enderrocada el 1958, casa i quadra pertanyent al s XVI als Requesens i després dita casa Dusai , dels marquesos de Monistrol d’Anoia Hom hi ha establert un important centre de producció de roses L’any 1983 fou inaugurat un parc d’11 ha en aquest indret, situat en la confluència del municipi de Sant Just Desvern amb els de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí
Joan Sureda i Villalonga
Arquitectura
Arquitecte.
Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear 1872, actualment Banco de España i autor del Teatre Principal també a Palma, obra important d’un neorenaixentisme palladià, que fou ampliada a la fi del s XIX pels arquitectes Guasp i Canut El seu germà Antoni Sureda i Villalonga , també arquitecte, féu la façana 1853 de l’església parroquial de Llucmajor en 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II a Palma, obra enderrocada el 1868
Sant Joan (Vilanant)
Art romànic
Segons un document de l’any 1018 hi havia una església dedicada a sant Joan Apòstol a Vilanant, “ juxta domum Sanctae Mariae”” A poques passes davant la façana de la parròquia de Santa Maria hi havia, fins els anys 1975-80, que fou enderrocada, una petita capella, sense culte, que havia estat de Sant Sebastià, construcció popular característica del segle XVII data de 1650 a la porta, la qual no és pas impossible que ocupés el lloc del temple medieval esmentat