Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
ferma de dret
Història del dret
Garantia que donaven les parts pledejants d’acatar i complir la resolució que recaigués en el judici.
Fou establerta ja pels Usatges S'acostumava a fer amb jurament o amb fermances Alguna vegada s’emprava com a garantia d’altres obligacions Equivalia a la cautio iudicatum solvi del dret comú
recot
Dret penal
Antiga pena pecuniària aplicada a Andorra que s’aplicava als infractors que, dins del vuit dies següents a la sentència, no havien efectuat el pagament del cot de la terra o de la parròquia.
Equivalia al doble de l’import del cot de la terra i del cot de parròquia, que eren fixats pel consell general Fou vigent fins a la introducció del nou ordenament jurídic andorrà 1993
Tribunal de les Coltellades
Història del dret
Nom que rebia a Lleida la cort del veguer.
Era presidit pel veguer i format pels paers i uns quants prohoms de la ciutat L’execució de les penes establertes anava a càrrec del mestre de sentències Equivalia al juí de prohoms de Barcelona
prefecte
Història
Als Països Catalans, cap de cadascun dels departaments creats per l’administració napoleònica, arran de la incorporació del Principat a França el 1812 (al Rosselló, el càrrec hi fou introduït el 1790 durant la Revolució Francesa).
Equivalia al càrrec antic de corregidor i intendent de província i era subordinat a l’intendent de la zona respectiva li eren subordinats els sotsprefectes de districte El 1813 hom reduí el nombre de prefectes a dos
cafís
Física
Mesura de capacitat per a àrids, variable segons les regions, emprada a la península Ibèrica, a Sicília, etc.
Als Països Catalans especialment al País Valencià, a la regió de l’Ebre i a la Ribagorça, antigament equivalia a 4 quarteres 24 barcelles, o sigui, 2,01 hl Modernament, al Maestrat i a l’Horta, equival a dues quarteres 12 barcelles
picotí
Física
Antiga mesura per a grans, pròpia del Principat de Catalunya.
A Barcelona i a Tarragona era igual a 1/4 del quartà i equivalia a 1,448 l i 1,475 l respectivament, però a Lleida corresponia a 1/8 del quartà 0,764 l, i a Girona 1/12 del quartà, o sia 1/2 mesuró o 1/2 cop 1,506 litres
mitgera
Física
Nom de diferents mesures antigues de líquids, de grans i de calç.
Com a mesura de grans era equivalent a 2 quarteres i comprenia 8 o 12 quarterons A Banyoles era emprada la mitgera vendable , que equivalia a 40,51 l També existia la mitgera censal Com a mesura de vi equival a 6 o 8 porrons, segons els llocs
àrsia
Història del dret
A l’edat mitjana, indemnització pecunària a favor del senyor, a la qual era obligat el pagès en cas d’incendi, casual, de la propietat cedida emfitèuticament.
N'hi ha precedents en el dret visigòtic a Catalunya, el seu esment més antic data del segle X La indemnització equivalia, generalment, a tota la Catalunya Vella, a la tercera part dels béns mobles del pagès Era un dels anomenats “mals usos” que foren abolits el 1486
picotí de sembradura
Física
Agronomia
Mesura agrària superficial catalana de valor molt variable segons les comarques.
Generalment equivalia a 1/48 de la quartera de sembradura o del jornal, segons els llocs A Barcelona valia 76,5 m2, A Agramunt i Montblanc uns 102 m 2 , a Lleida 60,5 m 2 , al Berguedà i al Bages 61,7 m 2 , al Vallès 76,47 m 2 , etc
gentleman
Història
Sociologia
Membre de la gentry; en els documents llatins anglesos apareix en la forma generousus
.
Durant l’edat mitjana equivalia a noble, per oposició a vilatans, ciutadans i burgesos A partir de la darrera meitat del s XIX ha esdevingut un sinònim de baró , emprat en llocs públics per a distingir el sexe, o una qualificació per a indicar una persona que es destaca tant per la seva distinció de maneres i d’aspecte com per la rectitud de comportament