Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
cospí de flor grossa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles bipinnades i umbel·les bracteades, i de flors blanques.
Els pètals de la perifèria umbellar són desmesuradament grossos Creix en erms pedregosos
herba berruguera
Herba berruguera
Eugene Zelenko (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, de 10 a 50 cm d’alçada, de fulles ovades, de flors blanques i de fruits en tetraqueni.
És comuna en camps, erms i terrenys ruderals Té propietats febrífugues i vulneràries
herba felera
Herba felera
Zeynel Cebeci (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 5 a 20 cm, pilosa, de fulles partides en tres segments linears divaricats i de flors axil·lars grogues.
Creix en erms, guarets i pedregars secs És tinguda per antiespasmòdica, antihidròpica i antiartrítica
crucianel·la
Botànica
Gènere de plantes perennes o anuals, de la família de les rubiàcies, de fulles linears o lanceolades i flors groguenques infundibuliformes.
La Crucianella maritima viu darrere les dunes litorals, i la Crucianella angustifolia , en erms terofítics
herba escombrera
Herba escombrera
Luigi Rignanes (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia generalment perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles radicals en roseta, runcinades o lirades, i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.
Creix en erms, en vores de camins i de camps, etc, de la regió mediterrània
gravit
Gravit
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oblongues o lanceolades i de capítols grocs, amb un involucre de bràctees radials punxoses.
Es fa en erms, en vores de camps i de camins, etc, de la regió mediterrània
viudes
viudes
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçària, de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, de flors liles o purpúries, ajuntades en capítols, i de fruits secs indehiscents, envoltats per l’epicalze i coronats per cinc arestes calicines.
És conreada en jardins La raça silvestre ssp maritima és comuna als erms de la regió mediterrània
metzines de pometa
Botànica
Planta subarbustiva, de la família de les solanàcies, de 50 a 150 cm d’alçada, espinosa, de fulles pinnatífides, de flors violades i de fruits en baia.
D’origen africà, es troba naturalitzada al S d’Europa, en terrenys erms propers a la costa
enciam bord
Botànica
Agronomia
Planta anual o biennal, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d’alçària, amb les fulles inferiors ovals i les superiors runcinades, i amb capítols agrupats en una llarga panícula piramidal.
És comuna en erms, marges de camins i de camps, etc, d’una gran part d’Europa
estiravelles
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 40 a 80 cm d’alçària, amb les fulles radicals espatulades i dentades i les caulinars linears i enteres.
Fa nombroses i petites flors blanques i fruits en silícula Prospera en camps, erms, vores de camins, etc