Resultats de la cerca
Es mostren 609 resultats
Pere Ostris
Escultura
Imatger austríac, actiu al Camp de Tarragona.
Contractà la part escultòrica del retaule de Sant Pere de Reus 1549 És autor del Crucifix de la Puríssima Sang de Reus 1557 i del Sant Miquel i dels Sants Àngels de la seu de Tarragona 1557 Treballà amb Jeroni Xanxo, als orgues de la catedral de Tarragona segons contracte del 1562 i de Santa Maria del Mar de Barcelona des del 1563
Francisco Leiro
Escultura
Escultor gallec.
Es donà a conèixer al principi dels anys vuitanta en importants mostres collectives Ha exposat a la galeria Marlborough de Nova York 1990 i 1991, ciutat on té un estudi Les seves escultures, normalment en fusta, denoten l’assimilació de la imatgeria i la tradició escultòrica romànica gallega, amb un marcat accent primitivista destaquen els motius centrats en l’ésser humà
Madurai
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamil Nadū, Índia, vora el riu Vaigai.
Posseeix manufactures tèxtils i de colorants, i hi ha universitat Fundada al s VI aC, la seva fase d’esplendor correspon als s VI-XIII, però no en resta res, car la ciutat fou arrasada per una invasió musulmana 1310 El gran temple bramànic actual, construït en estil dravídic 1560-1680, d’una gran exuberància escultòrica, té nou portes monumentals gòpura i dos santuaris
Teresa Fusté
Escultura
Pintura
Pintora i escultora.
Estudià belles arts a Barcelona, on fou deixeble de Lluís Montané La seva pintura se centra en paisatges i flors, mentre que la seva producció escultòrica, feta de bronze, marbre o fang, gira entorn a les formes de la figura femenina L’any 1985 inicià la seva tasca dins el món del disseny de joies Ha exposat individualment i collectivament en diverses ciutats catalanes, franceses i espanyoles
Nicolau d’Autona
Arquitectura
Arquitecte borgonyó.
L’any 1303 es trobava establert a València, on fou nomenat mestre major de l’obra de la seu juntament amb ell fou contractat el seu equip de mestres d’obres, amb el qual possiblement formava una corporació ambulant de constructors Li fou encomanada la decoració escultòrica, pictòrica i de vidrieres Acabà, segurament, de cobrir una nau i féu la portada dels apòstols i el cimbori
San Pedro de la Nave
Església
Església situada al municipi d’El Campillo, a la província de Zamora.
De la fi del s VII, és una de les obres més representatives de l’art visigòtic Té tres naus, creuer i absis rectangular És molt important la part escultòrica, amb capitells historiats Daniel a la fossa dels lleons, sacrifici d’Isaac, etc i decoració vegetal que recorda teixits bizantins i sassànides El 1930 fou traslladada al lloc on és actualment, en ésser cobert l’antic emplaçament per una presa
Mandalay
Ciutat
Capital de l’estat de Myanmar fins el 1886 i de la província homònima.
Fou, amb Amarapura, Pagan i Ava, un dels principals centres culturals i polítics locals des del s XVI El seu moment més esplendorós fou el s XVIII, al qual pertanyen una gran diversitat de pagodes i palaus, exuberants en decoració escultòrica, or i laca, on es conjuminen la influència índia i la xinesa Cal subratllar com a exemplar important d’aquest moment la pagoda de No-in-maya-shin
Andrea Bregno
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Treballà essencialment a Roma De la seva activitat escultòrica cal recordar alguns monuments funeraris, com el del cardenal Ludovico Lebretto 1465, a Santa Maria in Aracoeli, de Roma, i els de Pietro Riario 1475-77 i de Raffaello della Rovere, ambdós a l’església dels Sants Apòstols de Roma En el camp arquitectònic li és atribuït, per alguns tractadistes, el palau de Giovanni della Rovere o de la Cancelleria, a Roma
Valeriano Salvatierra
Escultura
Escultor neoclàssic castellà.
A Roma fou alumne de Canova i Thorwaldsen Conservador del Museo del Prado, a Madrid 1829, li'n fou encarregada la part escultòrica de la façana És autor del sepulcre del cardenal Lluís Maria de Borbó i de Vallàbriga catedral de Toledo, del de la comtessa de Chinchón palau de Boadilla del Monte, del baix relleu Hèctor acomiadant-se d’Andròmaca Academia de San Fernando i de nombrosos retrats
espacialisme
Art
Tendència de l’art contemporani creada per Lucio Fontana durant la Segona Guerra Mundial.
Refugiat a l’Argentina, Fontana presentà el Manifiesto Blanco 1946, i alhora, plasmà la nova tendència en la seva obra escultòrica i pictòrica posterior Bàsicament consistia en la creació d’un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits els quals, en articular-se, donen un espai i també mitjançant el contrast dels colors, de la llum i l’ombra i de gruixuts empastats que l’artista estripava amb incisions típiques en ell