Resultats de la cerca

Els estats que formaven part d’aquesta lliga estaven vinculats a Esparta, però eren lliures entre ells Els espartans es comprometeren a respectar les fronteres de llurs aliats en canvi que aquests no intervinguessin en els problemes interns de Lacedemònia, és a dir, en les freqüents i greus rebellions dels ilotes messènics La lliga del Peloponès, que fou en tot moment un instrument polític eficaç i perdurable, es mantingué fins al triomf militar d’Epaminondes sobre Esparta l’any 371 aC

Segons la Crònica de Morea , fou fundada el 1248 Miquel VIII Paleòleg la conquerí als croats llatins el 1262 i la convertí en residència del governador del Peloponès Aviat atragué els habitants d’Esparta, que s’hi installaren i hi residiren Seu del despotat de Mistràs, fou ocupada pels turcs el 1460 i, malgrat les diverses temptatives efectuades per alliberar-la del jou otomà els Malatesta el 1464, els Morosini el 1687, caigué gradualment en decadència Fou un extraordinari centre cultural, que florí a les acaballes de l’Imperi i, entre altres, acollí el filòsof neoplatònic Iorgos Plítonas o…

Al servei del rei persa Artaxerxes II negocià l’anomenada pau d’Antàlcides o del Rei 387 aC per la qual Artaxerxes es convertia en àrbitre dels afers greus, dissolia les lligues entre les ciutats i recobrava el poder sobre Jònia Aquesta pau significà la fi de les illusions espartanes i ateneses d’un domini hellènic i de l’emancipació de Pèrsia

Contribuí a la defensa d’Agrigent, atacada per Agàtocles, tirà de Siracusa, a Sicília

A la mort de Pèricles dirigí la lluita contra Esparta durant la guerra del Peloponès Reprimí la rebellió de Mitilene 428-427 aC Conquerida Amfípolis per l’espartà Bràsides, Cleó, nomenat estrateg, intentà de recuperar-la, però morí al camp de batalla

En foren les causes immediates la competència comercial d’Atenes amb Corint i Mègara, així com l’existència de sistemes polítics completament oposats en ambdós bàndols, i que cadascú intentava de fer extensius a les ciutats que dominava Atenes afavoria la causa democràtica, i Esparta els aristòcrates terratinents L’espurna que encengué la guerra fou un incident entre Corint i la seva antiga colònia Corcira, que cercà l’ajut dels atenesos 435 aC, però els peloponesis no hi intervingueren fins l’any 431 Malgrat que Atenes fou assolada per un fort flagell, víctima del qual morí Pèricles el 429,…

Rei d’Esparta, es casà amb Helena , i quan aquesta fou raptada per Paris acudí amb els altres grecs a Troia per venjar l’ultratge i saquejar la ciutat Hom creu, però, que no li retragué l’afront i que, havent-la tornada a conduir a Esparta, visqueren ambdós un regnat pacífic

Adquirí importància a partir de l’entrada a la Lliga, gràcies a la política d’Arat de Sició, de diverses ciutats de l’Arcàdia i l’Argòlida Els seus membres acceptaren una política exterior única, decidida per un sínode comú, i eren comandats per un estrateg, el més important dels quals fou el mateix Arat 271-213 aC, el qual a partir del 245 aC fou reelegit cada dos anys fins a la seva mort Inicialment tingué un caràcter antimacedoni, però després s’alià amb Macedònia per lluitar contra Esparta, que fou derrotada a Sellàsia 221 Al s II aC esdevingué, amb l’ajut de Roma, la potència principal…

La llegenda els feia descendents d’Heracles i afirmava que tornaren a llur pàtria d’origen, però l’arqueologia ha demostrat que el segon millenni eren establerts a la conca del Morava i que tingueren contactes solament esporàdics amb la civilització micènica La invasió es dirigí cap a Tessàlia, i s’establiren principalment al Peloponès, on derrotaren els aqueus refugiats a l’Arcàdia També s’establiren a Creta, a Rodes i a les costes de la Cària, on fundaren l’Hexàpolis Dòrica Fins al segle IX aC els doris crearen un règim de feudalisme senyorial entorn de les antigues ciutats aquees d’Argos i…

La capital és Calamata A l’antiguitat fou poblada per tribus d’estirp arcàdica en estret contacte amb les civilitzacions de l’Adriàtica meridional Les guerres messèniques ocasionaren la submissió de la regió a Esparta A partir d’aquest fet, els messènics intentaren de fundar algunes colònies Naupacte, Pilos per fugir, sense èxit, del jou espartà Després de la batalla de Leuctra 371, la regió assolí una plena autonomia fins a l’edat romana, època en la qual fou incorporada a la província de l’Acaia