Resultats de la cerca

Franciscà, defensà la postura més observant dintre l’orde Acusat d’illuminisme, no fou sinó després de mort que Joan XXII condemnà la seva Postilla super Apocalypsim 1326, juntament amb les doctrines dels espirituals Les seves 118 quaestiones in secundum Librum Sententiarum el colloquen entre els millors mestres franciscans

Jesuïta, exercí el magisteri a diversos collegis de l’orde Màxim representant del corrent purista i neologista de l’època, es dedicà totalment a la traducció Loyola-tar eneko deunaren gogo Iñarkunak ‘Exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola’, 1914 i Itun zar eta berria ‘Antic i Nou Testament’, 1958

Originari dels Països Baixos, estudià a Lovaina i es féu monjo a Montserrat el 1533 El 1545 es retirà en una ermita Compongué diversos tractats espirituals, en llatí i castellà, impresos a Barcelona entre el 1561 i el 1569, entre els quals De Eucharistia 1562, on recomana la pràctica de la comunió freqüent

Franciscà, experimentà la influència d’Angela da Foligno i de Giovanni da Parma La seva obra més important és Arbor vitae crucifixae , en què exposa idees escatològiques i reformistes, plenes d’intransigència i rigorisme Defensor acèrrim dels espirituals de Toscana, fou acusat d’heretgia, però aconseguí d’escapolir-se i trobà aixopluc entre els partidaris de Lluís de Baviera

Eclesiàstic, rector de Butsènit d’Urgell Publicà l’aplec de sermons Plàtiques sobre los evangelis de tots los diumenges i festes anyals Barcelona s d, però 1801, bastit a partir de la seva experiència com a predicador L’autor justifica la publicació de la seva obra per la manca, segons ell, de llibres espirituals en llengua catalana

Sota el monestir, a gran profunditat, hi ha les coves que li han donat nom, en els corredors laberíntics de les quals reposen els cossos de nombrosos sants És centre important de pelegrinatge Fou un centre cultural i teològic molt important Al s XII, essent ja una laura famosa, escampà nombroses filials que esdevingueren centres espirituals dins el món eclesiàstic rus

De família noble, entrà als franciscans a Fano 1238 Fugí de Parma durant el setge de Frederic II 1247 cap a Lió, on entrà en contacte amb el joaquimisme dels espirituals De les diverses cròniques que escriví, només se n'ha conservada una, el Chronicon , i encara mutilada, que constitueix una de les fonts històriques més interessants del s XIII

Professor a Viena 1919-38, s’hi féu famós per la seva “teoria universalista” de l’economia política, rèplica tant a Ricardo com al marxisme, en la mesura que no considera encertat de deslligar l’economia dels fins espirituals, religiosos, polítics i socials Filosòficament restà afí a Whitehead, i a NHartmann pel que fa a la doctrina de les categories

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà 1324 i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior 1326 Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya-Aragó Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals fraticelli i els begards

Fou conseller íntim del regent Felip de Mallorca i, com ell, inclinat al misticisme dels espirituals Fou inculpat de beguinisme 1332 pel papa Joan XXII i a requeriment del rei Jaume III El 1333 comparegué davant el cardenal Jacques Fournier i el rei testimonià contra d’ell Sembla que pogué evitar una condemnació, però més tard adoptà el partit de Pere III de Catalunya-Aragó