Resultats de la cerca
Es mostren 560 resultats
El Carxe
Un sector del vessant solell de la serra del Carxe Vicent Sansano El Carxe 218, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Carxe constitueix un massís prebètic, situat al terme de Jumella, en la regió de Múrcia, per bé que s’hi trobi població de parla catalana S’hi accedeix per una pista forestal que s’inicia al km 42 de la carretera del Pinós a Jumella És una serra molt escarpada, amb la cota màxima en el cim anomenat el Carxe, de 1371 m d’altitud Els materials que la formen són dolomies, margues, arenes i calcàries amb orbitolines, tots ells del Cretaci El que més…
Casal de Catalunya de Buenos Aires
Història
Entitat fundada a Buenos Aires (Argentina) el 1886 per aplegar els catalans residents a la ciutat.
El 1890, el financer Lluís Castells li donà l’actual estatge social, edifici construït expressament, amb sala d’actes, restaurant, biblioteca i teatre
vimassa
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, d’1 a 2 m d’alçària, amb branques divaricades, amb fulles ovades, curtament cuspidades i de marge ondulat i pelós, amb estípules persistents, grosses i reniformes, i amb aments cilíndrics, que surten abans que les fulles.
Habita llocs torbosos o molt humits, a l’Europa central Als Països Catalans només es fa en torrents de l’estatge subalpí dels Pirineus
biòcron
Paleontologia
Període de temps transcorregut entre l’aparició d’un gènere o d’una espècie animal o vegetal i la seva desaparició.
En estratigrafia són d’interès els fòssils de biòcron curt, car solen ésser específics i típics d’un determinat estatge sedimentari És la durada d’una biozona
Jesús
Convent
Antic convent franciscà (Santa Maria de Jesús) situat al barri de Jesús, a la ciutat de València fundat el 1428 per Matteo da Reggio, sota la protecció de la reina Maria de Castella.
L’església fou molt reformada al s XVII El convent subsistí fins el 1834, que passà a donar estatge a una filatura de seda La diputació hi installà el manicomi provincial 1866
senet de pobre
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia subllenyosa, de la família de les globulariàcies, perenne de 5 a 25 cm d’alçada, de fulles lanceolades o cocleariformes, i de flors blaves aplegades en capítol.
Es fa en prats secs i calcaris de la muntanya mediterrània i de l’estatge montà En medicina popular és emprada com a purgant i diürètic, i contra la incontinència de l’orina
subalpí | subalpina
Geobotànica
Dit de l’estatge de vegetació que, a les muntanyes alpines, és immediatament sota l’estatge alpí.
La vegetació que hi és més característica és el bosc de coníferes
zona
Geologia
Terme usat ordinàriament per a les unitats estratigràfiques menors de pràcticament qualsevol tipus.
Hi ha, doncs, litozones, biozones, cronozones, zones minerals, zones metamòrfiques, zones d’inversió magnètica, etc El terme zona és, sobretot, usat per a significar cronozona , que és la unitat cronoestratigràfica més petita basada en l’anàlisi paleontològica, és a dir, en la biozona Un agrupament de cronozones constitueix l'estatge